Tiziano pintó tres retratos de su contemporáneo Carlos V, Rey de las Españas, de Sicilia y Nápoles, Duque de Borgoña, Emperador de Alemania. Representan tres etapas muy distintas de la vida del rey: juventud, madurez, vejez; y tres momentos muy distintos de su reinado. En los tres, Carlos V aparece de cuerpo entero, pero en actitudes muy distintas.
CARLOS V, CABALLERO, REY Y EMPERADOR
El primer retrato es de 1532 o 1533. El rey tenía treinta y dos años. Representa, pues, al Carlos V joven. Lleva diez años de rey de España y tres de Emperador de Alemania. Está todavía, en su etapa modernizadora, bajo la doble influencia, liberal y aperturista, del Renacimiento italiano y el reformismo de los Países Bajos. Es la época de Boscán, Garcilaso (y la influencia poética italiana de Petrarca), de Luis Vives (y el reformismo erasmista cristiano). El cuadro podría representar esa encuentro: Carlos V, representante de las élites flamencas, posando para Tiziano, representante del, ya maduro, renacimiento veneciano.
El retrato, en sí mismo, simboliza muy bien la época. Carlos V aparece de pie, firme, joven, empezando un proyecto de reinado. Va vestido de manera elegante y civil, como un cortesano; no lleva armadura, ni símbolos del poder. Es el rey de su tiempo, moderno, sin reminiscencias militares. El único símbolo de su poder podría ser un perro, que está junto a él, que representa la fidelidad del súbdito. Pero no necesita domarle, ni amenazarle: le acaricia de forma confiada.
La luz se concentra en el primer plano, en el emperador, que emerge de un mundo oscuro, que es superado por la figura. Los colores son matizados: diferentes combinaciones de nácar, beige y amarillo cálido. Su rostro esboza una sonrisa. Es, pues, la imagen del rey cercano, culto, civil y abierto.
CARLOS V, VICTORIOSO: DESPUÉS DE LA BATALLA DE MÜHLBERG
Fue pintado por Tiziano en 1548. Representa a Carlos V, emperador victorioso, frente a los protestantes alemanes, en la batalla de Mühlberg (1547).
El rey y emperador se nos muestra como un «soldado de Cristo» en defensa de la cristiandad atacada por los protestantes. Lleva una larga lanza, que simboliza la lucha de San Jroge contra el dragón (es decir, la herejía).
En esta obra, Tiziano combina una doble propaganda política: el ideal caballeresco (puesto de moda, en el Otoño de la Edad Media, Siglos XIV y XV, por los Diques de Borgoña, antepasados de CArlos V) con la idea del césar imperial romano, recogida en la estatua ecuestre de Adriano, del Foro Imperial de Roma.
La luz y los colores son “imperiales”: luz de un nuevo amanecer, colores cálidos, rojos, ocres y metálicos. Carlos V está serio e impasible. Es, pues, la imagen del rey poderoso, distante, invicto, señor de medio mundo.
EL FINAL DE UN IMPERIO: CARLOS V EN YUSTE
En 1555-1556, Carlos I de España y V de Alemania abdica. Deja el Imperio a su hermano Fernando y las Españas y las Indias a su hijo Felipe. En 1556, se retira al Monasterio de Yuste, donde murió en 1558.
El tercer cuadro de Tiziano fue pintado en 1548. Aparece otro Carlos V, preparándose para dejar el poder, y este mundo. Simboliza muy bien este fin de época. Tiziano está pintando el anterior retrato, símbolo del poder, casi al tiempo que éste, que no puede ocultar la decadencia de ese poder.
Carlos V está sentado en un sillón frailuno, viejo, cansado; sus piernas están hinchadas por la gota. Vuelve a ir vestido elegante y civil, pero ya no como un cortesano. Parece un burgués de Flandes, vestido de negro y con alzacuellos, con un abrigo y guantes, para protegerse del frío que le acecha en Yuste, igual que el frío de los protestantes nórdicos acecha su imperio. Aparece un objeto, a su izquierda; quiere ser una espada, de caballero y de defensor de sus reinos; pero es un bastón, que sostiene al anciano, y sostiene los restos de su imperio.
El emperador está “arrinconado”, junto a una antigua columna clásica: mundo que pasó. Al fondo, un paisaje de invierno español: unos pinos helados. Nada queda del imperio, que soñó: liberal, abierto al mundo, cosmopolita. Se anuncia la nueva época: inquisición, frailes, frío de estatua.
domingo, 30 de noviembre de 2008
viernes, 28 de noviembre de 2008
TES NEGROS
ASSAM. Denso, fuerte, con sabor a malta. De las tierras bajas de Assam (India).
DARJEELING. Ligero, floral y frutal, con sabor a moscatel. De las montañas de Darjeeling, Bengala Occidental (India).
CEYLON (o CEYLAN). Fuerte, pero ligero, con sabor a limón. De las montañas del interior de Sri Lanka.
DARJEELING. Ligero, floral y frutal, con sabor a moscatel. De las montañas de Darjeeling, Bengala Occidental (India).
CEYLON (o CEYLAN). Fuerte, pero ligero, con sabor a limón. De las montañas del interior de Sri Lanka.
Etiquetas:
Assam,
Ceylan,
Darjeeling,
Te,
Te Negro
miércoles, 12 de noviembre de 2008
¡ ESO SÍ QUE ES INFRINGIR LA PROPIEDAD INTELECTUAL !
¿Sabías que Juan Sebastián Bach copiaba?
Por ejemplo, su CONCIERTO PARA CUATRO CLAVES Y CONTINUO es una copia literal de otro de Antonio Vivaldi: su CONCIERTO PARA CUATRO VIOLINES Y CONTINUO.
Es la mismísima música, pero transcrita para un instrumento diferente.
Por ejemplo, su CONCIERTO PARA CUATRO CLAVES Y CONTINUO es una copia literal de otro de Antonio Vivaldi: su CONCIERTO PARA CUATRO VIOLINES Y CONTINUO.
Es la mismísima música, pero transcrita para un instrumento diferente.
Etiquetas:
Bach,
Derecho,
Propiedad Intelectual,
Vivaldi
domingo, 2 de noviembre de 2008
5 POEMES PER A 3-GEMINS / 5 POEMAS PARA 3-LLIZOS
BESSONES
Myrddin i Andrea son bessones i diferents.
Myrddin és alta, bruna i prima
I parla holandès.
Andrea és baixeta, rossa i grassoneta
I no parla rés.
Andrea comença la vida al camp.
Myrddin comença la feina a la ciutat.
Però son bessones als meus ulls.
Et miren amb el mateix
Somriure entremaliat.
Saben que tenen encís, i com usar-lo.
S’estampen contra les portes, i ploren.
Però les dues et diuen :
Cada etapa val la pena
Una poesia, sobre dues persones que comencen la vida o una nova vida. La nena de dos anys, es vol menjar el món i ja vol manar. Al seu costat, la dona jove, estrangera, comença a treballar a Barcelona i també es vol menjar el món: feina, parella, amics, ciutat. Les dues ho aconseguiran.
MÈS RÀPID QUE EL VENT
Et veig, corrent pel parc,
Mullat per la pluja i la suor,
Amb cara de velocitat,
Portat contra el vent
Rient, feliç, ensenyant les dents,
Amb ulls mig tancats d’ esperança.
Nou Adam, creant el món.
Tan de bo no paris,
No deixis que la vida t’agafi !!
O para de cop i
Esgota el moment:
Deixa passar allò que no vols.
Però sigues feliç, sempre,
Com ara, corrent,
Ocupat només en ser
Més ràpid que el vent.
Pol Vallverdú i Delgado, corrent. Moment de màxima felicitat pura: sense cap altre sentiment. Tan de bo es pogués conservar per sempre.
RETRAT DE FILOSOFA
Estic a casa i plou.
Escolto el vell Kreutzer
Del teu avi.
Veig de lluny
La teva foto, llegint.
Em veig al teu costat.
Tu, amb ulls d’interès
Amb un llapis a la mà
I somriure de plaer
Estàs aprenent
A veure la vida,
I a manegar-la.
Això t’agrada.
Això és filosofia
Amor de la saviesa.
Tant de bo tingués
Molts sabers
Per compartir amb tu.
Mentre tant, ves decidint
Si vols ser princesa,
Model, ballarina o
Escriptora i dibuixant.
Tenim una foto, en que estem l’Andrea Vallverdú i Delgado i jo, llegint un llibre. Bè, jo llegint i ella dibuixant.
AVENTURES QUE IMAGINES .... O QUE VIUS
Rius pujant el tobogan,
Amagant-te sota el llit.
Recordo les teves aventures
Que vius perquè les imagines
O imagines perquè les vius.
Comença la teva carrera
De detectiu i periodista
T’imagino, nou Tintin, amb Veloz,
Trobant el ceptre de l’Avenç,
Defensant-te dels mosquits tigre
Amagats a les boles de cristall,
Nedant per ajudar a la Professora,
I salvant als teus pares al volcà
O lluitant amb els Pícaros contra els cocodrils
Pol Vallverdú i Delgado, aventurer i investigador, abans de que ell mateix ho sapigue, imagina aventures.
PER QUÈ?
Sóc molt lliure i molt feliç.
Tothom es fixa en els bessons,
I jo vaig fent la meva.
Sempre penjada de la Mami i,
Si s’escau, de l ‘Avi.
Però tinc preguntes.
Us en diré algunes.
Per què tothom va en parelles?
El Papi i la Mami?
El Pol i l’Andrea?
L’Avi i l’Avia?
L’Abuelo i l’Abuela?
El David i la Diana?
El Sisco i la Marga?
L’Ana i el Carlos?
La Beth i el Santiago?
Per que jo no?
Per què sóc més baixeta que els demès?
Per què tothom em crida des de d’alt?
Per què tothom m’agafa i m’enlaira?
Per què no em pregunten si vull o si em marejo?
Per què tothom em dóna petons?
Per que no puc dir “No”
Per que tothom em mana?
I a mi nomes m’ obeeixen l’Avi i l’Abuelo?
Per què l’Avia i l’Abuela parlen diferent?
Per què no m’entén ningú?
Només el Pol i (una mica) l’Andrea ...
Per què els grans no entenen Alexià ?
Per què Pol i Andrea fan coses noves i originals?
Per què jo no?
Per què Papi I Mami tenen por quan jo faig esport?
I no quan son els bessons qui ho fan?
I sobretot:
Per que he de dormir a la nit?
Si és el millor moment per a jugar !!
Alexia Vallverdù i Delgado es fa les primeres preguntes sense resposta.
Myrddin i Andrea son bessones i diferents.
Myrddin és alta, bruna i prima
I parla holandès.
Andrea és baixeta, rossa i grassoneta
I no parla rés.
Andrea comença la vida al camp.
Myrddin comença la feina a la ciutat.
Però son bessones als meus ulls.
Et miren amb el mateix
Somriure entremaliat.
Saben que tenen encís, i com usar-lo.
S’estampen contra les portes, i ploren.
Però les dues et diuen :
Cada etapa val la pena
Una poesia, sobre dues persones que comencen la vida o una nova vida. La nena de dos anys, es vol menjar el món i ja vol manar. Al seu costat, la dona jove, estrangera, comença a treballar a Barcelona i també es vol menjar el món: feina, parella, amics, ciutat. Les dues ho aconseguiran.
MÈS RÀPID QUE EL VENT
Et veig, corrent pel parc,
Mullat per la pluja i la suor,
Amb cara de velocitat,
Portat contra el vent
Rient, feliç, ensenyant les dents,
Amb ulls mig tancats d’ esperança.
Nou Adam, creant el món.
Tan de bo no paris,
No deixis que la vida t’agafi !!
O para de cop i
Esgota el moment:
Deixa passar allò que no vols.
Però sigues feliç, sempre,
Com ara, corrent,
Ocupat només en ser
Més ràpid que el vent.
Pol Vallverdú i Delgado, corrent. Moment de màxima felicitat pura: sense cap altre sentiment. Tan de bo es pogués conservar per sempre.
RETRAT DE FILOSOFA
Estic a casa i plou.
Escolto el vell Kreutzer
Del teu avi.
Veig de lluny
La teva foto, llegint.
Em veig al teu costat.
Tu, amb ulls d’interès
Amb un llapis a la mà
I somriure de plaer
Estàs aprenent
A veure la vida,
I a manegar-la.
Això t’agrada.
Això és filosofia
Amor de la saviesa.
Tant de bo tingués
Molts sabers
Per compartir amb tu.
Mentre tant, ves decidint
Si vols ser princesa,
Model, ballarina o
Escriptora i dibuixant.
Tenim una foto, en que estem l’Andrea Vallverdú i Delgado i jo, llegint un llibre. Bè, jo llegint i ella dibuixant.
AVENTURES QUE IMAGINES .... O QUE VIUS
Rius pujant el tobogan,
Amagant-te sota el llit.
Recordo les teves aventures
Que vius perquè les imagines
O imagines perquè les vius.
Comença la teva carrera
De detectiu i periodista
T’imagino, nou Tintin, amb Veloz,
Trobant el ceptre de l’Avenç,
Defensant-te dels mosquits tigre
Amagats a les boles de cristall,
Nedant per ajudar a la Professora,
I salvant als teus pares al volcà
O lluitant amb els Pícaros contra els cocodrils
Pol Vallverdú i Delgado, aventurer i investigador, abans de que ell mateix ho sapigue, imagina aventures.
PER QUÈ?
Sóc molt lliure i molt feliç.
Tothom es fixa en els bessons,
I jo vaig fent la meva.
Sempre penjada de la Mami i,
Si s’escau, de l ‘Avi.
Però tinc preguntes.
Us en diré algunes.
Per què tothom va en parelles?
El Papi i la Mami?
El Pol i l’Andrea?
L’Avi i l’Avia?
L’Abuelo i l’Abuela?
El David i la Diana?
El Sisco i la Marga?
L’Ana i el Carlos?
La Beth i el Santiago?
Per que jo no?
Per què sóc més baixeta que els demès?
Per què tothom em crida des de d’alt?
Per què tothom m’agafa i m’enlaira?
Per què no em pregunten si vull o si em marejo?
Per què tothom em dóna petons?
Per que no puc dir “No”
Per que tothom em mana?
I a mi nomes m’ obeeixen l’Avi i l’Abuelo?
Per què l’Avia i l’Abuela parlen diferent?
Per què no m’entén ningú?
Només el Pol i (una mica) l’Andrea ...
Per què els grans no entenen Alexià ?
Per què Pol i Andrea fan coses noves i originals?
Per què jo no?
Per què Papi I Mami tenen por quan jo faig esport?
I no quan son els bessons qui ho fan?
I sobretot:
Per que he de dormir a la nit?
Si és el millor moment per a jugar !!
Alexia Vallverdù i Delgado es fa les primeres preguntes sense resposta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)