ELS PEIXOS DE JOSEP PLA - LOS PESCADOS DE JOSEP PLA : EL LLENGUADO

Hoy, acabamos con los pescados favoritos de Josep Pla. Nos queda pendiente el "nero" / mero. Cuando nuestras amigas del Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL encuentren mero en el mercado, volveremos a la carga. Recordaréis que nos lo "saltamos", por falta de materia prima. El LENGUADO, pues.

Podéis encontrar la receta en el Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL


El texto es de: AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 64. Dice:

L'Atlàntic és el mar del llenguado. El llenguado atlàntic és gros, superb i d'un gruix considerable. Els del Mediterra­ni són molt més petits i no es poden comparar des del punt de vista de la grandària. Però, cosa curiosa: el llenguado pe­tit del Mediterrani pot ser molt gustós —tant potser com l'atlàntic. Condimentats a la manera del Nord de França són excel·lents. És pensant en aquestes coses que jo posaria aquest peix en el sisè lloc: l'objectivitat ho imposa d'una ma­nera necessària. És un peix, per altra part, que peixateja poc, cosa important.

Aquests sis peixos constitueixen, al meu modest enten­dre, l'equip principal que, des del punt de vista del gust, produeix aquest mar. Crec en tot cas que el meu principi, segons el qual el millor peix és el que en té menys el gust, no és menyspreable. Per altra part, el fet que tots ells puguin menjar-se, amb gran avantatge, amb la cuina més elemental i menys complicada: a la brasa, és un altre argument a favor de la seva qualitat. Resisteixen el pur pal sec de les brases i, a més a més, fets així, guanyen.

ELS PEIXOS DE JOSEP PLA - LOS PESCADOS DE JOSEP PLA - EL ROGER O MOLL (EL SALMONETE)

Seguimos con la serie de los pescados de Josep Pla, como cada dos Miércoles, en colaboración con el Blog Chocolate, Aceite y Sal. Hoy toca el salmonete: el "roger" o "moll", en catalán. [Podéis ver la receta en el Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL]. 


El texto es de: AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63. Dice:

A Fornells hi havia la idea que, de rogers, n'hi ha de mol­tes classes. És absolutament cert. He parlat de cinc classes, crec amb plausibilitat. De tota manera, posaria el roger en el cinquè lloc sense dubtar un moment. 

Del roger (moll a la costa de ponent i a Barcelona), se'n pot dir el mateix que formulàvem en relació amb el llobarro. No vol aigües man­ses, ni tèrboles, ni tan sols fons de sorra i d'algues, sinó ro­coses i llocs de corrents durs i clars. 

Els rogers petits i pàl·lids, generalment formiguers, que agafen, arrossegant l'art pel fang, les vaques, tenen poc valor. En canvi, el roger ver­mell, gros, de carn clovellada, es prodigiosament gustós, so­bretot amb una lleugera vinagreta, a penes insinuada. Però peixateja més que els peixos anteriorment esmentats.

ELS PEIXOS DE JOSEP PLA / LOS PESCADOS DE PLA

Tercera entrega de los pescados de Josep Pla. Este Miércoles, su tercero pescado favorito. El cabracho. También llamado escórpora.

AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 64:

En el tercer lloc, jo hi posaria l'escórpora roja, o sigui la rascassa en la costa nord o gallina —nom que se li dóna pel color— en el coster meridional. Les innombrables varietats d'escórpores de colors que viuen en la nostra costa rocosa no poden menjar-se per la gran quantitat d'espines que el seu cos presenta. Són animals monstruosos i malignes. Són excel·lents, en canvi, per a ser bullits i produir un brou de primera qualitat —un brou de sopa important. Però el curi­ós és que aquesta família tan vasta de les escórpores, d'escas­sa, per no dir, baixa, qualitat, posseïdora d'una aresta que produeix picades malignes, presenti una varietat excelsa, d'escasses espines i de carn d'elevada qualitat. El cap mons­truós, horripilant, d'ulls desorbitats, el seu color roig calent i encès, amaga un dels peixos millors d'aquest mar, encara que aparentment no serveixi més que per a ser pintat. La rascassa peixateja poc, i aquesta és la clau.

ELS PEIXOS DE PLA / LOS PESCADOS DE PLA

Seguimos con los pescados de Josep Pla. Este Miércoles, su segundo pescado favorito. La lubina.

AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63:


En el segon lloc de l'escala, hi posaria el llobarro, anome­nat també llop de mar al sud de França i a Itàlia i en el litoral nord d'aquest país. I l'hi posaria per les mateixes raons que al·legava en parlar del corball: perquè no peixateja tant com els altres peixos —encara que molt més que el corball. Per altra part, de llobarros, n'hi ha de moltes classes i és un dels peixos que fa quedar més malament els hostalers. 

Així com, de corballs, només n'hi ha d'una classe, de la bona classe, de llobarros n'hi ha de diverses, i el llobarro formiguer, de carn tova i desfibrada, és de baixa qualitat. Per altra part, el llo­barro és un peix astut i murri, difícil d'agafar, sobretot el d'aigües corrents, netes i d'alimentació directa i saludable. El llobarro de carn fofa, fangosa i pastosa, habitant d'aigües mortes o barrejades, és poca cosa. El llobarro d'aigües cor­rents, de litoral de rocs, de bones pastures, té una elevada col·locació en la classificació general.

ELS PEIXOS DE PLA: EL CORBALL. LOS PESCADOS DE PLA: LA CORVINA

Empezamos con los pescados de Jose Pla: la corvina. Comencem amb els peixos de Josep Pla: el corball.

AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63:

Al meu modest entendre, el millor peix de les nostres mars, del Mediterrani, és el que anomenem en la nostra llengua corball. És la corvina nigra dels naturalistes, peix ample, de color negroide, amb tocs de blavís, que es pesca sobretot en temps de les cireres —maig i juny. Es pot pescar tot l'any, mai en abundància, però el seu millor temps és el citat. «Temps de cireres, temps de corballs», diuen a Menorca. Es pot pescar amb arts de tresmall o amb hams. 

És un peix que, presentat a taula en la forma que sigui —guisat, a i brasa, etc.—, no solament no exhala l'olor que solen ex­halar els altres peixos, sobretot si són adotzenats, sinó que a penes té gust de peix. El que són aquest gust i aquesta olor, tothom ho sap; les sensacions palatals que produeixen no agraden gaire, i per això el nombre de persones a les quals agrada realment el peix és tan reduït. I bé: el peix d'aquestes aigües que a penes produeix sensacions i olors d'aquesta classe és el corball, i per això el poso a dalt de tot de la clas­sificació general. El meu modest criteri és, doncs, aquest: el peix que té menys gust de peix és el que no té rival.

COMENCEM AMB ELS PEIXOS DE JOSEP PLA / EMPEZAMOS CON LOS PESCADOS DE PLA

Recordaréis que, en Miércoles sucesivos, el Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL y el Blog de Santiago Nadal publicaremos un texto de Josep Pla, sobre uno de sus pescados favoritos (en este Blog) y una receta sobre ese mismo pescado (en el otro Blog).

Mañana, empezamos con la corvina. Hoy, adelanto un Preámbulo. Dice Pla (AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63):

    "Els naturalistes, amb la col·laboració de les persones que es dediquen a l’economia agrària, han classificat els ocells segons els beneficis que aquests elements tan graciosos produeixen a l’agricultura. N’hi ha que són molt positius, en el sentit que destrueixen molts paràsits; altres no els destrueixen, sinó que amb la seva presència el consum del parasitisme augmenta; altres, encara, es mantenen equilibrats entre el que produeixen i el que destrueixen.

     Fer una classificació dels peixos segons la seva qualitat gustativa o palatal –que en definitiva és una forma com una altre de la utilitat general- és molt més difícil que classificar els ocells. És molt difícil d’entrar en les qüestions de gust personal. Primer, perquè hi ha moltes persones que no s’han preocupat mai de pensar seriosament en aquestes coses i moltes d’altres que potser per haver-hi pensat massa, no es posen mai d’acord ni en les que tenen més acostades. En l’insípid llenguatge de l’escola, se sol dir que els peixos tenen les seves qualitat i els seus defectes i que els millors són aquells les qualitats dels quals són superiors als seus defectes. Però, en què consisteixen aquests defectes i aquestes qualitats? Establir-los, vet aquí la dificultat.

       Al meu modest entendre, el millor peix de les nostres mars, del Mediterrani és el que anomenem en la nostra llengua corball. És la corvina nigra dels naturalistes.”

LOS PESCADOS DE JOSEP PLA / ELS PEIXOS DE JOSEP PLA

El Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL de L&C y el Blog de Santiago Nadal anunciamos una interesante cooperación cultural: gastronómico literaria. 

Josep Pla, el más famoso escritor catalán del S. XX y reconocido gourmet, publicó un ranking de sus pescados mediterráneos favoritos en su libro AIGUA DE MAR: BODEGÓ AMB PEIXOS. Son, por su orden de preferencia: corvina ("corvall"), lubina ("llobarro"), escórpora ("rascassa"), mero ("nero"), salmonete ("roger") y lenguado ("llenguado").

Nos proponemos rendir un doble homenaje a Pla, desde nuestros blogs. 

Cada Miércoles alterno -empezando por el 15 de Febrero- publicaremos:

El texto de Josep Pla, en el BLOG DE SANTIAGO NADAL, en catalán.

         blogdesantiagonadal.blogspot.com

Una receta, en el BLOG, CHOCOLATE, ACEITE Y SAL.

            chocolateaceiteysal.blogspot.com

Os iremos anunciando en Facebook el día de publicación.

Esperamos que os guste.