Recordaréis que, en
Miércoles sucesivos, el Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL y el Blog de Santiago
Nadal publicaremos un texto de Josep Pla, sobre uno de sus pescados favoritos
(en este Blog) y una receta sobre ese mismo pescado (en el otro Blog).
Mañana,
empezamos con la corvina. Hoy, adelanto un Preámbulo. Dice Pla (AIGUA DE MAR -
BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63):
"Els
naturalistes, amb la col·laboració de les persones que es dediquen a l’economia
agrària, han classificat els ocells segons els beneficis que aquests elements
tan graciosos produeixen a l’agricultura. N’hi ha que són molt positius, en el
sentit que destrueixen molts paràsits; altres no els destrueixen, sinó que amb
la seva presència el consum del parasitisme augmenta; altres, encara, es mantenen
equilibrats entre el que produeixen i el que destrueixen.
Fer una classificació dels peixos
segons la seva qualitat gustativa o palatal –que en definitiva és una forma com
una altre de la utilitat general- és molt més difícil que classificar els
ocells. És molt difícil d’entrar en les qüestions de gust personal. Primer,
perquè hi ha moltes persones que no s’han preocupat mai de pensar seriosament
en aquestes coses i moltes d’altres que potser per haver-hi pensat massa, no es
posen mai d’acord ni en les que tenen més acostades. En l’insípid llenguatge de
l’escola, se sol dir que els peixos tenen les seves qualitat i els seus
defectes i que els millors són aquells les qualitats dels quals són superiors
als seus defectes. Però, en què consisteixen aquests defectes i aquestes qualitats?
Establir-los, vet aquí la dificultat.
Al meu modest entendre, el millor peix
de les nostres mars, del Mediterrani és el que anomenem en la nostra llengua
corball. És la corvina nigra dels
naturalistes.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario