BESSONES
Myrddin i Andrea son bessones i diferents.
Myrddin és alta, bruna i prima
I parla holandès.
Andrea és baixeta, rossa i grassoneta
I no parla rés.
Andrea comença la vida al camp.
Myrddin comença la feina a la ciutat.
Però son bessones als meus ulls.
Et miren amb el mateix
Somriure entremaliat.
Saben que tenen encís, i com usar-lo.
S’estampen contra les portes, i ploren.
Però les dues et diuen :
Cada etapa val la pena
Una poesia, sobre dues persones que comencen la vida o una nova vida. La nena de dos anys, es vol menjar el món i ja vol manar. Al seu costat, la dona jove, estrangera, comença a treballar a Barcelona i també es vol menjar el món: feina, parella, amics, ciutat. Les dues ho aconseguiran.
MÈS RÀPID QUE EL VENT
Et veig, corrent pel parc,
Mullat per la pluja i la suor,
Amb cara de velocitat,
Portat contra el vent
Rient, feliç, ensenyant les dents,
Amb ulls mig tancats d’ esperança.
Nou Adam, creant el món.
Tan de bo no paris,
No deixis que la vida t’agafi !!
O para de cop i
Esgota el moment:
Deixa passar allò que no vols.
Però sigues feliç, sempre,
Com ara, corrent,
Ocupat només en ser
Més ràpid que el vent.
Pol Vallverdú i Delgado, corrent. Moment de màxima felicitat pura: sense cap altre sentiment. Tan de bo es pogués conservar per sempre.
RETRAT DE FILOSOFA
Estic a casa i plou.
Escolto el vell Kreutzer
Del teu avi.
Veig de lluny
La teva foto, llegint.
Em veig al teu costat.
Tu, amb ulls d’interès
Amb un llapis a la mà
I somriure de plaer
Estàs aprenent
A veure la vida,
I a manegar-la.
Això t’agrada.
Això és filosofia
Amor de la saviesa.
Tant de bo tingués
Molts sabers
Per compartir amb tu.
Mentre tant, ves decidint
Si vols ser princesa,
Model, ballarina o
Escriptora i dibuixant.
Tenim una foto, en que estem l’Andrea Vallverdú i Delgado i jo, llegint un llibre. Bè, jo llegint i ella dibuixant.
AVENTURES QUE IMAGINES .... O QUE VIUS
Rius pujant el tobogan,
Amagant-te sota el llit.
Recordo les teves aventures
Que vius perquè les imagines
O imagines perquè les vius.
Comença la teva carrera
De detectiu i periodista
T’imagino, nou Tintin, amb Veloz,
Trobant el ceptre de l’Avenç,
Defensant-te dels mosquits tigre
Amagats a les boles de cristall,
Nedant per ajudar a la Professora,
I salvant als teus pares al volcà
O lluitant amb els Pícaros contra els cocodrils
Pol Vallverdú i Delgado, aventurer i investigador, abans de que ell mateix ho sapigue, imagina aventures.
PER QUÈ?
Sóc molt lliure i molt feliç.
Tothom es fixa en els bessons,
I jo vaig fent la meva.
Sempre penjada de la Mami i,
Si s’escau, de l ‘Avi.
Però tinc preguntes.
Us en diré algunes.
Per què tothom va en parelles?
El Papi i la Mami?
El Pol i l’Andrea?
L’Avi i l’Avia?
L’Abuelo i l’Abuela?
El David i la Diana?
El Sisco i la Marga?
L’Ana i el Carlos?
La Beth i el Santiago?
Per que jo no?
Per què sóc més baixeta que els demès?
Per què tothom em crida des de d’alt?
Per què tothom m’agafa i m’enlaira?
Per què no em pregunten si vull o si em marejo?
Per què tothom em dóna petons?
Per que no puc dir “No”
Per que tothom em mana?
I a mi nomes m’ obeeixen l’Avi i l’Abuelo?
Per què l’Avia i l’Abuela parlen diferent?
Per què no m’entén ningú?
Només el Pol i (una mica) l’Andrea ...
Per què els grans no entenen Alexià ?
Per què Pol i Andrea fan coses noves i originals?
Per què jo no?
Per què Papi I Mami tenen por quan jo faig esport?
I no quan son els bessons qui ho fan?
I sobretot:
Per que he de dormir a la nit?
Si és el millor moment per a jugar !!
Alexia Vallverdù i Delgado es fa les primeres preguntes sense resposta.
Myrddin i Andrea son bessones i diferents.
Myrddin és alta, bruna i prima
I parla holandès.
Andrea és baixeta, rossa i grassoneta
I no parla rés.
Andrea comença la vida al camp.
Myrddin comença la feina a la ciutat.
Però son bessones als meus ulls.
Et miren amb el mateix
Somriure entremaliat.
Saben que tenen encís, i com usar-lo.
S’estampen contra les portes, i ploren.
Però les dues et diuen :
Cada etapa val la pena
Una poesia, sobre dues persones que comencen la vida o una nova vida. La nena de dos anys, es vol menjar el món i ja vol manar. Al seu costat, la dona jove, estrangera, comença a treballar a Barcelona i també es vol menjar el món: feina, parella, amics, ciutat. Les dues ho aconseguiran.
MÈS RÀPID QUE EL VENT
Et veig, corrent pel parc,
Mullat per la pluja i la suor,
Amb cara de velocitat,
Portat contra el vent
Rient, feliç, ensenyant les dents,
Amb ulls mig tancats d’ esperança.
Nou Adam, creant el món.
Tan de bo no paris,
No deixis que la vida t’agafi !!
O para de cop i
Esgota el moment:
Deixa passar allò que no vols.
Però sigues feliç, sempre,
Com ara, corrent,
Ocupat només en ser
Més ràpid que el vent.
Pol Vallverdú i Delgado, corrent. Moment de màxima felicitat pura: sense cap altre sentiment. Tan de bo es pogués conservar per sempre.
RETRAT DE FILOSOFA
Estic a casa i plou.
Escolto el vell Kreutzer
Del teu avi.
Veig de lluny
La teva foto, llegint.
Em veig al teu costat.
Tu, amb ulls d’interès
Amb un llapis a la mà
I somriure de plaer
Estàs aprenent
A veure la vida,
I a manegar-la.
Això t’agrada.
Això és filosofia
Amor de la saviesa.
Tant de bo tingués
Molts sabers
Per compartir amb tu.
Mentre tant, ves decidint
Si vols ser princesa,
Model, ballarina o
Escriptora i dibuixant.
Tenim una foto, en que estem l’Andrea Vallverdú i Delgado i jo, llegint un llibre. Bè, jo llegint i ella dibuixant.
AVENTURES QUE IMAGINES .... O QUE VIUS
Rius pujant el tobogan,
Amagant-te sota el llit.
Recordo les teves aventures
Que vius perquè les imagines
O imagines perquè les vius.
Comença la teva carrera
De detectiu i periodista
T’imagino, nou Tintin, amb Veloz,
Trobant el ceptre de l’Avenç,
Defensant-te dels mosquits tigre
Amagats a les boles de cristall,
Nedant per ajudar a la Professora,
I salvant als teus pares al volcà
O lluitant amb els Pícaros contra els cocodrils
Pol Vallverdú i Delgado, aventurer i investigador, abans de que ell mateix ho sapigue, imagina aventures.
PER QUÈ?
Sóc molt lliure i molt feliç.
Tothom es fixa en els bessons,
I jo vaig fent la meva.
Sempre penjada de la Mami i,
Si s’escau, de l ‘Avi.
Però tinc preguntes.
Us en diré algunes.
Per què tothom va en parelles?
El Papi i la Mami?
El Pol i l’Andrea?
L’Avi i l’Avia?
L’Abuelo i l’Abuela?
El David i la Diana?
El Sisco i la Marga?
L’Ana i el Carlos?
La Beth i el Santiago?
Per que jo no?
Per què sóc més baixeta que els demès?
Per què tothom em crida des de d’alt?
Per què tothom m’agafa i m’enlaira?
Per què no em pregunten si vull o si em marejo?
Per què tothom em dóna petons?
Per que no puc dir “No”
Per que tothom em mana?
I a mi nomes m’ obeeixen l’Avi i l’Abuelo?
Per què l’Avia i l’Abuela parlen diferent?
Per què no m’entén ningú?
Només el Pol i (una mica) l’Andrea ...
Per què els grans no entenen Alexià ?
Per què Pol i Andrea fan coses noves i originals?
Per què jo no?
Per què Papi I Mami tenen por quan jo faig esport?
I no quan son els bessons qui ho fan?
I sobretot:
Per que he de dormir a la nit?
Si és el millor moment per a jugar !!
Alexia Vallverdù i Delgado es fa les primeres preguntes sense resposta.
1 comentario:
Soc la mare dels trigèmins. El tiet Santiago amb els seus poemes supleix les fotos mai fetes, els videos no registrats i els records que no tornaríen.
Gràcies, tiet Santiago,per inmortalitzar la infantesa dels meus fills.
Una abraçada,
Carol
Publicar un comentario