ELECCIONES EN BULGARIA - VICTORIA DE LOS CONSERVADORES

El Domingo 26 de Marzo, se celebraron elecciones parlamentaria en Bulgaria. 



Ganó el conservador y pro-europeo Partido Ciudadano para el Desarrollo Europeo (GERB), del ex Primer Ministro B. Borisov, que lleva gobernando 10 años. Pasó de 84 a 95 diputados. Crecimiento del Partido Socialista (BSP), heredero de los comunistas (y proclive a acercarse a Rusia, sin abandonar el europeismo). Volvió a ser segundo, pero pasó de 41 a 80 diputados. 

Pierden fuerza los otros dos partidos tradicionales. La Unión Patriótica (derecha populista y autoritaria) pasa de 30 a 27 diputados. El liberal Movimiento por los Derechos y Libertades (minoría turca) baja de 38 a 26, porque no le ha apoyado el gobierno turco, que quiere una actitud más reivindicativa. 

Entra en escena un quinto partido, populista y pro-ruso  ("Voluntad" / Volya), con 12 diputados. Desaparecen los partidos liberales y centristas.

Partido	Votos	%	Escaños	+/–
GERB	1,147,283	32.65	95	+11
BSP	955,490	27.20	80	+41
Unión Patriótica	318,513	9.07	27	−3
Movimiento Derechos y Libertades	315,976	8.99	26	−12
Voluntad (Volya)	145,637	4.15	12	+12
Bloque Reformista	107,399	3.06	0	–23

Complicada situación política, pues, en Bulgaria. El conservador GERB, acusado de conexiones con la mafia, intentará formar gobierno. Quizá apoyado en la minoría turca o en los populistas pro-rusos.

Enfrente, un Partido Socialista acusado de corrupción, que apoya el acercamiento a Rusia, y cuenta con el Presidente de la República.

Las decisiones de gobierno quedarán en manos de minorías difíciles de satisfacer: la extrema derecha (Unión Patriótica) o los populistas pro-rusos (Volya); o los diputados liberales turcos, que pierden peso, porque el gobierno islamista turco apoya a otro partido, más afín a su estrategia.

GÒTIC ITALIANITZANT A CATALUNYA. S. XIV. SEGONA MEITAT. GERMANS SERRA

Durant la segona meitat del S. XIV, va aparèixer a Catalunya un gran negoci de retaules eclesiàstics, d' estil gòtic i influència italiana (esencialment sienesa). Enormes, elegants, refinats ... Varen triunfar a tota la Corona d' Aragó, arribant a ser exportats a Itàlia. 

A partir de la Pesta Negra, 1440, el poder i la riquesa del monarques catalano-aragonesos minvà, fins a la desaparició de la Dinastia de Barcelona, a finals del S. XIV, amb Martí l' Humà. Els comtes-reis encarregàven menys miniatures, retaules i frescos. 

El poder adquisitiu es va concentrar en les ordes religioses, esglésies, confraries i altres institucions religioses. Aquestes varen encarregar grans retaules als germans Serra, dels quals Pere Serra (1357 - 1406) és el més famós. 

Els germans Serra varen establir un potent taller a Barcelona. Era necessari un equip, per pintar tots els encàrrecs de retaules que rebien. La força del taller es veu als seus retaules: tots amb estructures, personatges, posicions, disseny, colors, molt similars.

Els retaules més importants de Pere Serra són els del Sant Esperit de Manresa, de Tots els Sants de Sant Cugat i de la Mare de Deu de Sixena.

El Retaule del Sant Esperit va ser pintat per a la capella de la confraria de la pell a la església major de Manresa, on encara està. Serra segueix la pintura gòtica sienesa: preciositat i delicadesa, refinament; subtilesa de formes, riquesa de teixits i colors.

Pere Serra. Retaule del Sant Esperit. 1394. Col.legiata Sta. Maria de Manresa

El Retaule de Tots Sants (Sant Cugat) és un bella i refinada pintura. La Mare de Déu està asseguda i envoltada d’ àngels músics. Porta túnica daurada y un mant blau amb dibuixos d’ ocells (característic de les Verges de Serra). La bella línia del mant, els gestos, la cara, els ulls, les mans ... el dibuix i els colors ... proven la connexió de Serra amb la pintura de Siena. 

Pere Serra. Retaule de Tots Sants. 1375. Monestir de Sant Cugat 

Amb els germans Serra, a partir de 1350, es va generalitzar la influència gòtico-italiana a la pintura catalano-aragonesa. És d'inspiració toscana. Pinten, com a Siena: figures petites, estilitzades, d'ulls en forma d'ametlla i boques de pinyó. Estan més interessats pel colorit que per l'espai. 

Pere Serra. Retaule de la Mare de Deu. Monestir de Sixena. 1381. Actualment al MNAC.

És clara la influència dels pintors sienesos, especialment Simone Martini. La Corona d' Aragó tenia molta relació amb Itàlia, i governava el Sud i les illes. També amb Provença, on Martini va passar anys com pintor de la cort papal d'Avinyò. Els comptes de Barcelona / reis d' Aragó intervengueren activament a la politica eclesiàstica d' Avinyò i tenien interessos feudals a Provença.

Madonna de Simone Martini. 1326. Metropolitan. 
Mare de Déu de Pere Serra. 1385. MNAC

PATIS DEL PALAUS DEL CARRER MONTCADA - BARCELONA

Passejant per Barcelona, a la sortida de la Llotja gòtica, vaig travessar el CARRER MONTCADA. Al costat de Santa Maria del Mar. 

El carrer medieval amb més palaus aristocràtics de la ciutat, en plena Ribera, barri de burgesos, comerciants, artesans i gremis, a la Baixa Edat Mitjana dels S. XIV i XV. Moment de màxima expansió de la Corona Catalano Aragonesa. Sicília, Nàpols, Sardenya ...



El comerç marítim va tenir una importància cabdal a la Barcelona medieval. Les naus catalanes dominàven el tràfic de la Mediterrània Occidental del S. XIII al XV. Les famílies de mercaders varen adquirir grans riqueses i prestigi. Es convertiren en una oligarquia que dominà Barcelona fins a l' Edat Moderna.

Palau Llió - Gotic - Segke XV

Palau Finestres - Gòtic - Segle XV

El carrer Montcada es va convertir en símbol d'aquest patriciat urbà, al S. XV. 

Nobles i grans comerciants construïren palaus, de façana austera, però rics patis interiors. Típics de la Mediterrània: Catalunya, València, Mallorca, Languedoc, Provença, Gènova, Toscana, Napols, Sicília ... 

Palau Cervelló - Renaixement - S. XVI

Els característics patis centrals, amb escala interior i grans finestres al pati, prototípics de la Baixa Edat Mitjana, es varen continuar al carrer Montcada, al Renaixement i al Barroc.

Palau Meca - Barroc - S. XVII

Palau Dalmases - Barroc - S. XVIII

GÒTIC ITALIANITZANT A CATALUNYA. S. XIV. PRIMERA MEITAT. FERRER BASSA - PEDRALBES

EL PRIMER GÒTIC ITALIANIZANT. PRIMERA MEITAT DEL S. XV.

Ferrer Bassa                       1285 – 1348

La pintura gòtica catalana va tenir un fort desenvolupament, a la primera meitat del S. XIV, a mesura que l' "Imperi" de la Corona d' Aragó s' estenia per la Mediterrània Occidental: Sud de Fraça, illes Mediterrànies, Itàlia ... 

Ferrer Bassa és el pintor i miniaturista més destacat de la primera meitat segle XIV a la Corona d'Aragó. Treballà per Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

La seva pintura introdueix l'estil italogòtic a Catalunya. Va rebre influències de l' escola florentina i de l' escola sienesa. En aquella època la monarquia catalano-aragonesa dominava Sicília, Nàpols, Sardenya ...

Ferrer Bassa va iniciar la seva carrera com miniaturista. Les seves miniatures més conegudes estan al Llibre d' Hores de Maria de Navarra i al Salteri Anglo-Català: un manuscrit, iniciat en estil romànic a Anglaterra, i que Ferrer Bassa va acabar en estil gòtic italianitzant.



Ferrer Bassa - LLibre d' Hores de Maria de Navarra

Ferrer Bassa – Salteri Anglo-Català. 1336. Bibloteque Nationale.

Arrel del seu èxit com miniaturista, Ferrer Bassa va rebre encàrrecs per pintar frescos de temática religiosa. Se’ns han conservat el que va fer, l'any 1375, per la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes. Va ser un encàrrec de la Reina Elisenda de Montcada, protectora del Monestir y vídua de Joan II.

Aquí la influencia del Trecento italià arriba al seu punt màxim. Tan del florentí Giotto, com dels sienesos Simone Martini i Pietro i Ambrgio Lorenzetti.

Dona volum als cossos: no gens esvelts. La sensació de realitat dels seus personatges es deu al dibuix, d’ influència sienesa, de rostres ovalats amb llargs nassos, d'un vigor realista als traços de la cara.

Aplica als personatges una gestualitat expressiva. Explota la riquesa de colors i els subtils jocs de llum i ombra.

Com la resta de trescentistes, inclosos els italians, presta més atenció a les figures que no pas a la natura. No pinta paisatges. Escull elements inconnexos. Els tracta de forma individual sense configurar un concepte de totalitat, de continuïtat, com feia Giotto.

Tampoc domina la perspectiva.

A continuació, comparem alguns dels frescos, que Bassa va fer per la Capella de Sant Miquel, al voltant de 1375, amb les seves notòries influències florentines (Giotto) i sieneses (S. Martini i A. Lorenzetti).

 

Devallament de Ferrer Bassa (1375) i de Simone Martini (1336). Amberes

 

Detenció de Jesús de Ferrer Bassa (1375) i de Giotto (1304). Capilla Scrovegni. Padua.

Anunciació de Ferrer Bassa (1375) i de Simone Martini (1333) Galleria Ufficci

Anunciació d' Ambroggio Lorenzetti (1344). Pinacoteca Siena

S'ha atribuït aquesta influència de l' escola sienesa sobre Ferrer Bassa a un viatge que s'hauria produït entre 1333 i 1339. Podria haver contactat a Nàpols (en aquella època, part de la Corona d' Aragó) amb Giotto, o a Siena amb l'obra dels germans Lorenzetti, o a Avinyó amb la de Simone Martini.

Madonna de Ferrer Bassa (1375) i d' Ambroggio Lorenzetti (1335). Massa Maritima

Enterrament de Jesús de Giotto. 1304. Capella Scrovegni. Padua

Enterrament de Jesús de Ferrer Bassa (1375)

Enterrament de Jesús de Simone Martini. 1340. Gemäldegalerie

ELECCIONES EN LOS PAÍSES BAJOS - LOS CENTRISTAS RESISTEN - LA DERECHA POPULISTA SE MANTIENE

Esta semana, se han celebrado elecciones al Parlamento de los Países Bajos.

Los liberales (Partido por la Libertad y la Democracia) han resultado ganadores. Pero han obtenido 33 diputados (de 150 escaños), cuando antes tenían 41. 

La temida derecha populista e islamófoba (Partido de la Libertad) crece, pero poco: de 15 a 20 diputados. Ha empatado con la Democracia Cristiana, que sube de 13 a 19, y los Demócratas 66 (liberales de izquierda), que pasan de 12 a 19.

La izquierda baja ligeramente y -muy importante- se redistribuye. El tradicional socialdemócrata Partido Laborista (PvdA) se hunde (pasa de 38 diputados a 9). Sus votantes han ido al Partido Socialista (izquierda radical), que sube de 13 a 14, y a la Izquierda Verde (coalición ecologista y comunista), que crece de 4 a 14.

En un sistema de representación proporcional puro, han conseguido escaños otros 6 partidos. De todos los colores ... Calvinistas ultraconservadores, nacionalistas, pensionistas, turcos ... hasta los animalistas.

Seguirá el panorama confuso. Posible gobierno de los partidos centristas (liberales y democristianos), sin mayoría. Fuerza de la extrema derecha populista e islamófoba, que ganó en Roterdam. Debilidad de la izquierda. "Sorpasso" de las izquierdas radicales a los laboristas socialdemócrtas: les triplican en escaños.

Partido		Sufragios			Escaños
		Votos	%	+/-	Diputados	+/-
	Partido Popular por la Libertad y la Democracia (VVD)		21.3	-5.2	33	-8
	Partido por la Libertad (PVV)		13.1	+3.0	20	+5
	Llamada Democristiana (CDA)		12.5	+4.0	19	+6
	Demócratas 66 (D66)		12.0	+4.0	19	+7
	Partido Socialista (SP)		9.2	-0.4	14	-1
	Izquierda Verde (GL)		8.9	+6.6	14	+10
	Partido del Trabajo (PvdA)		5,7	-19.1	9	-29
	Unión Cristiana (CU)		3.4	+0.3	5	=
	Partido por los Animales (PvdD)		3.1	+1.2	5	+3
	50Plus		3.1	+1.2	4	+2
	Partido Político Reformado (SGP)		2.1	+0.0	3	=
	DENK		2.0	-	3	+3
	Forum voor Democratie		1.8	-	2	+2

ELECCIONES EN UTTAR PRADESH - INDIA - LOS POPULISTAS CONSERVADORES Y NACIONALISTAS SE IMPONEN

La semana pasada, acabaron las elecciones a la Asamblea Legislativa de Uttar Pradesh, el Estado de la India con mayor población: 200 millones de habitantes. Es el quinto "país" más habitado del mundo. 

Las elecciones en Uttar Pradesh son siempre importantes. No sólo por su enorme población. 

La cultura hindú nació allí, en la tierra del Ganges, y los grandes centros del hinduismo, como Benarés, se encuentran allí; cuestión importante, en India, siempre tan religiosa. 

Uttar Pradesh tiene también un papel muy importante en la política india. Allí nació el movimiento de independencia y fué el centro de la fuerza del partido del Congreso (y de la familia Nehru / Gandhi), durante 40 años; de allí han sido siete de los primeros ministros indios; allí creció la oposición al gandhismo, que ahora gobierna la India y en muchos de los estados.

Así que las elecciones a la Asamblea Legislativa de Uttar Pradesh siempre son importantes. Dan el poder sobre una población inmensa, y "marcan tendencia", cara a las elecciones federales.

Desde hace más de diez años, los dos grandes partidos indios (el Congreso, en teoría de centro izquierda) y el Baratiya Janata / Partido Popular (tradicionalista, hinduista y nacionalista), que gobierna la Unión India, desde 2014, pintaban poco en Uttar Pradesh. Su política estaba dominada por el Partido Socialista / Samajwadi y el Bahujan Samaj (partido de las castas "intocables"). Estos dos se sucedían en el gobierno estatal, desde ...

Esta situación ha cambiado radicalmente, en las elecciones de la semana pasada. 

El tradicionalista Baratiya Janata ha barrido en las elecciones estatales: ha pasado de 47 diputados a 312. Los dos partidos estatales han sufrido una importantísima derrota. El socialista Samajwadi ha pasado de 224 a 47 diputados y el "intocable" Bahujan Samaj de 80 a 19. El Congreso sigue declinando: de 28 a 7. 

Gran victoria, pues, del partido del gobierno federal, de la derecha populista hinduista y nacionalista y gran éxito personal del Primer Ministro indio Narendra Modi.

La corriente derechista, populista y nacionalista sigue extendiéndose. No sólo en Europa y Estados Unidos. También en Asia: Filipinas, Japón ... India ...