EL PRIMER GÒTIC ITALIANIZANT. PRIMERA MEITAT DEL S. XV.
Ferrer Bassa 1285 – 1348
Ferrer Bassa 1285 – 1348
La pintura gòtica catalana va tenir un fort desenvolupament, a la primera meitat del S. XIV, a mesura que l' "Imperi" de la Corona d' Aragó s' estenia per la Mediterrània Occidental: Sud de Fraça, illes Mediterrànies, Itàlia ...
Ferrer Bassa és el pintor i miniaturista més destacat de la primera meitat segle XIV a la Corona d'Aragó. Treballà per Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
Ferrer Bassa és el pintor i miniaturista més destacat de la primera meitat segle XIV a la Corona d'Aragó. Treballà per Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
La seva pintura
introdueix l'estil italogòtic a Catalunya. Va rebre influències de l' escola florentina i de l' escola sienesa. En aquella època la monarquia catalano-aragonesa dominava Sicília, Nàpols, Sardenya ...
Ferrer Bassa va iniciar la seva
carrera com miniaturista. Les seves miniatures més conegudes estan al Llibre d' Hores de Maria de Navarra i al Salteri
Anglo-Català: un manuscrit, iniciat en estil romànic a Anglaterra, i que Ferrer Bassa va
acabar en estil gòtic italianitzant.
Ferrer Bassa - LLibre d' Hores de Maria de Navarra
Ferrer Bassa - LLibre d' Hores de Maria de Navarra
Ferrer Bassa –
Salteri Anglo-Català. 1336. Bibloteque Nationale.
Arrel del seu èxit
com miniaturista, Ferrer Bassa va rebre encàrrecs per pintar frescos de
temática religiosa. Se’ns han conservat el que va fer, l'any 1375, per la Capella de Sant
Miquel del Monestir de Pedralbes. Va ser un encàrrec de la Reina Elisenda de
Montcada, protectora del Monestir y vídua de Joan II.
Aquí la influencia
del Trecento italià arriba al seu punt màxim. Tan del florentí Giotto, com dels sienesos Simone Martini i Pietro i Ambrgio Lorenzetti.
Dona volum
als cossos: no gens esvelts. La sensació
de realitat dels seus personatges es deu al dibuix, d’ influència sienesa, de
rostres ovalats amb llargs nassos, d'un vigor realista als traços de la cara.
Aplica
als personatges una gestualitat expressiva. Explota la riquesa de colors i els subtils
jocs de llum i ombra.
Com la
resta de trescentistes, inclosos els italians, presta més atenció a les figures
que no pas a la natura. No pinta paisatges. Escull elements inconnexos. Els
tracta de forma individual sense configurar un concepte de totalitat, de
continuïtat, com feia Giotto.
Tampoc
domina la perspectiva.
A continuació, comparem alguns dels frescos, que Bassa va fer per la Capella de Sant Miquel, al voltant de 1375, amb les seves notòries influències florentines (Giotto) i sieneses (S. Martini i A. Lorenzetti).
A continuació, comparem alguns dels frescos, que Bassa va fer per la Capella de Sant Miquel, al voltant de 1375, amb les seves notòries influències florentines (Giotto) i sieneses (S. Martini i A. Lorenzetti).
Devallament de Ferrer Bassa (1375) i de Simone Martini (1336). Amberes
Detenció de Jesús de Ferrer Bassa (1375) i de Giotto (1304). Capilla Scrovegni. Padua.
Anunciació de Ferrer Bassa (1375) i de Simone Martini (1333) Galleria Ufficci
Anunciació d' Ambroggio Lorenzetti (1344). Pinacoteca Siena
S'ha atribuït aquesta influència de l' escola sienesa sobre Ferrer Bassa a un viatge que s'hauria produït entre 1333 i 1339. Podria haver contactat a Nàpols (en aquella època, part de la Corona d' Aragó) amb Giotto, o a Siena amb l'obra dels germans Lorenzetti, o a Avinyó amb la de Simone Martini.
Madonna de Ferrer Bassa (1375) i d' Ambroggio Lorenzetti (1335). Massa Maritima
 |
Enterrament de Jesús de Giotto. 1304. Capella Scrovegni. Padua
|
 |
| Enterrament de Jesús de Ferrer Bassa (1375) |
 |
Enterrament de Jesús de Simone Martini. 1340. Gemäldegalerie
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario