GÒTIC INTERNACIONAL A CATALUNYA. S. XV. PRIMERA MEITAT. BERNAT MARTORELL

Bernat Martorell    1390 – 1452 va ser el gran succesor de Lluís Borrassà en l’ estil Gòtic Internacional, introduït a Catalunya per aquell.  

Martorell conserva la seva manca de fons i perspectiva. Però el supera en naturalisme, d’ influència flamenca, efectes de llum i sentit dramàtic de la narració.

Combina arcaisme goticista italià i realisme flamenc: el seu detallisme en composició i dibuix, que recorda als miniaturistes; naturalisme, a vegades dramatisme. Els cossos prenen volum. Els personatges tenen expressió humana i intensitat dramàtica. Més varietat de color, llums rasants, reflexos i ombres.

 

Anunciació. Bernat Martorell. 1432. Saltiri Ferial i Llibre d' Hores

Anunciació. Germans Limbourg. 1411. Llibre d’ Hores Duc de Berry.

Martorell va tenir el taller de retaules més important de tota Catalunya. Però va combinar els seus retaules, amb una exitosa carrera com miniaturista de llibres manuscrits religiosos.

A travès de les miniatures, va rebre la influència dels grans pintors de manuscrits religiosos francesos, borgonyons i flamencs. Al S. XV, el grans aristòcrates francesos contràven artistes, sobre tot flamencs, per que minièssin els seus manuscrits devocionals; especialment llibres d’ hores i salteris. Varen destacar els ducs de Borgonya, senyors pràcticament independents de l’ Est i el Nord de França (Borgonya) i els actuals Països Baixos i Bèlgica (Flandes). A la seva cort, es concentraren pintors flamencs de mansucrits i de taules.

Aquests pintors franco-flamencs varen combinar el seu gust pel detall i les escenes populars, el colorit i luxe de les corts medievals franceses i la elegància i composició italiana (a través de la cort papal d’ Avinyò).  

RETAULE DE SANT JORDI

Retaule de Sant Jordi - 1425 – Chicago Art Institute i Musée du Louvre

Martorell té una gama de colors més dolça que Borrassà i una més precisa descripció dels detalls,com els miniaturistes. Són evidents las afinitats amb la pintura amable y cortesana de Pisanello. Però amb influencia del naturalisme flamenc, especialment a les escenes bèliques i violentes dels laterals.

 Bernat Martorell. Retaule de Sant Jordi. 1425. Chicago Art Institute

Pisanello. Visió de Sant Eustaqui. 1436. National Gallery Londres

La influència flamenca potencia la cura pels acabats i les textures pictòriques. La preocupació pel detall i pels matisos pictòrics és típica de Bernat Martorell.

RETAULE DELS SANTS JOANS

Retaule dels Sants Joans. 1434. MNAC i Museu Diocesà de Tarragona

El tractament dels assumptes i dels personatges, és típc de miniaturista, com era Martorell. L' aparició de personatges populars, a escenes qüotidianes de la vida burgesa, mostra la progressiva influència de l'art flamenc.


Sant Joan Evangelsita escrivint i Sant Joan Baptista predicant. Escena d' interior "flamenca" i escena popular també "flamenca".

RETAULE DE SANT VICENÇ

Retaule de Sant Vicenç. 1438. MNAC

Clara influència franco-flamenca, en colors i dibuix i en l’ aparició de personatges populars i escenes de la vida diària.

RETAULE DE SANT PERE DE PÚBOL

Retaule St. Pere de Púbol. 1442. Museu d' Art de Girona

A mitjans del S. XV, el Gòtic Internacional entra en decadència. Els clients es preocupen pel luxe dels retaules: més grans, plens d’ or i de colors brillants. A mès, fugen de novetats. Aquest retaule reprodueix models gòtics antics, però vestits de personatges borgonyons.  

Per aquest motiu Martorell va crear un gran taller: per executar obres molt repetitives. Encara i això, Martorell va conservar la vivacitat narrativa d’ influència flamenca. 

RETAULE DE LA TRANSFIGURACIÓ

Bernat Martorell. Retaule de la Transfiguració. 1445. Catedral de Barcelona

Bernat Martorell. Retaule de la Transfiguració. 1445. Catedral de Barcelona. Temàtica quotidiana, d’ origen flamenc.