miércoles, 25 de abril de 2012

ELS PEIXOS DE JOSEP PLA - LOS PESCADOS DE JOSEP PLA : EL LLENGUADO

Hoy, acabamos con los pescados favoritos de Josep Pla. Nos queda pendiente el "nero" / mero. Cuando nuestras amigas del Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL encuentren mero en el mercado, volveremos a la carga. Recordaréis que nos lo "saltamos", por falta de materia prima. El LENGUADO, pues.


Podéis encontrar la receta en el Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL


El texto es de: AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 64. Dice:

L'Atlàntic és el mar del llenguado. El llenguado atlàntic és gros, superb i d'un gruix considerable. Els del Mediterra­ni són molt més petits i no es poden comparar des del punt de vista de la grandària. Però, cosa curiosa: el llenguado pe­tit del Mediterrani pot ser molt gustós —tant potser com l'atlàntic. Condimentats a la manera del Nord de França són excel·lents. És pensant en aquestes coses que jo posaria aquest peix en el sisè lloc: l'objectivitat ho imposa d'una ma­nera necessària. És un peix, per altra part, que peixateja poc, cosa important.

Aquests sis peixos constitueixen, al meu modest enten­dre, l'equip principal que, des del punt de vista del gust, produeix aquest mar. Crec en tot cas que el meu principi, segons el qual el millor peix és el que en té menys el gust, no és menyspreable. Per altra part, el fet que tots ells puguin menjar-se, amb gran avantatge, amb la cuina més elemental i menys complicada: a la brasa, és un altre argument a favor de la seva qualitat. Resisteixen el pur pal sec de les brases i, a més a més, fets així, guanyen.

miércoles, 11 de abril de 2012

ELS PEIXOS DE JOSEP PLA - LOS PESCADOS DE JOSEP PLA - EL ROGER O MOLL (EL SALMONETE)


Seguimos con la serie de los pescados de Josep Pla, como cada dos Miércoles, en colaboración con el Blog Chocolate, Aceite y Sal. Hoy toca el salmonete: el "roger" o "moll", en catalán. [Podéis ver la receta en el Blog CHOCOLATE, ACEITE Y SAL]. 


El texto es de: AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63. Dice:

A Fornells hi havia la idea que, de rogers, n'hi ha de mol­tes classes. És absolutament cert. He parlat de cinc classes, crec amb plausibilitat. De tota manera, posaria el roger en el cinquè lloc sense dubtar un moment. 

Del roger (moll a la costa de ponent i a Barcelona), se'n pot dir el mateix que formulàvem en relació amb el llobarro. No vol aigües man­ses, ni tèrboles, ni tan sols fons de sorra i d'algues, sinó ro­coses i llocs de corrents durs i clars. 

Els rogers petits i pàl·lids, generalment formiguers, que agafen, arrossegant l'art pel fang, les vaques, tenen poc valor. En canvi, el roger ver­mell, gros, de carn clovellada, es prodigiosament gustós, so­bretot amb una lleugera vinagreta, a penes insinuada. Però peixateja més que els peixos anteriorment esmentats.

REMBRANDT VAN RIJN

REMBRANDT VAN RIJN