domingo, 22 de enero de 2012

NADAL I REIS, LES DUES CARES DEL CRISTIANISME

Les festes, d'aquests dies, tenen un clar sentit cristià. Van de Nadal (25 de Desembre) a Reis (6 de Gener). Dues cel·lebraciones cristianes, que resumeixen, d’alguna manera les dues animes del cristianisme: popular, dels pobres i senzilla una; jeràrquica, rica, propera al poder, l’altra.

Cada una d’aquestes dues festes només està inclosa en un del quatre Evangelis: Nadal, al de Sant Lluc, i Els Reis, al de Sant Mateu. Dos festes mot diferents, a dos Evangelis molt diferents.

1.- NADAL: NAIXEMENT DE JESUS

1.1.- Extret de l’Evangeli de Sant Lluc


El Naixement de Jesús apareix a l’Evangeli de Lluc. Escrit per als cristians grecs, es considera l’Evangeli dels pobres, de la compassió. Es preocupa per la ètica social, les dones i els grups oprimits: l’abaixament dels rics i l’exaltació del petits. Per exemple, recull algunes histories populars, com el fill pròdig i el bon samarità. També emfatitza l’ oració, la joia i l’activitat de l’Esperit Sant. Tots aquests trets es veuen en les seves narracions, sobre el naixement de Jesús.


1.2.- Naixement de Jesús en la pobresa


Un àngel s’apareix a Maria, una dona, en un mon on Déu es manifesta a homes. Li diu que tindrà un fill anomenat Jesús. Ella pregunta com podrà ser, si es verge i l’àngel li diu que serà gràcies a l’ Esperit Sant. Ella contesta “soc la serventa del Senyor”. Món de dones, i de servents de Déu, es a dir d’humils, on actua l’Esperit.

Al moment del naixement, Maria i Josep arriben al poble de Betlem. No troben lloc on instal·lar-se, i Maria dona naixement a Jesús en una menjadora, utilitzada per a l’alimentació animal.

Un àngel anuncia a uns pastors, que guarden un ramat, “bones notícies de gran joia ... us ha nascut … un Salvador, el Messies, el Senyor”. Els diu que trobaran un infant ajagut en una menjadora (es a dir, pobre). Un cor angelic canta "Gloria a Deu … i pau als homes de bona voluntat” (es a dir, humils). El pastors s’apropen a Betlem i troben a Jesús amb Maria i Josep.

Els pastors representen els pobres, humils, i a la vegada els bons. En la tradició semítica, els pastors (transhumants) son el purs, front als agricultors i els urbans. Així, Abel, el pastor bo, enfront del seu germà Caín, l’agricultor dolent, que l’acaba matant.

1.3.- Adoració dels Pastors - Boticelli



Tot això està present en la Nativitat Mística de Sandro Boticelli (1501 - National Gallery de Londres), quadre fet al final de la seva vida del pintor, sota la influència de Savonarola, reformador de l’ Església i de la societat.





A partir de 1490, l’estil de Boticelli canvia; s'allunya del seu naturalisme idealista. Va se degut a la seva implicació a favor del dominicà Girolamo Savonarola: predicador radical i incendiari, que va expulsar els banquers Medici del poder quasi-monàrquic i va imposar una república puritana.

En aquest context ideològic, és fàcil entendre la Nativitat Mística. Els àngels s’abracen, anunciant un món igualitari de germans, iniciat pel naixement de Jesús, que es adorat pels humils pastors. Boticelli recull la tendència igualitària i popular de l’Evangeli de Sant Lluc.


2.- EPIFANIA: ADORACIÓ DELS REIS

2.1.- Extreta de l’Evangeli de Sant Mateu


L’Adoració a Jesús pels mags d’Orient només apareix a l’Evangeli de Mateu, el més “eclesiàstic” i, al temps, més proper al judaisme. La seva forma d’escriure i de plantejar els ensenyaments, és la dels rabins, dels mestres de la Llei. La vida, mort i resurrecció de Jesús proven que és el Messies, que esperaven el jueus.

Jesús, és un mestre poderós, igual que Moisès. Predica des de les altures: com Moisès baixa els Deu Manaments del Sinaí, Jesús predica les Benaurances al Sermó de la Muntanya. Igual que Moisès les lleis pels jueus, Jesús estableix lleis per a la nova comunitat.

Mateu és també el més jeràrquic i eclesiàstic dels evangelis. Només ell menciona l’església (o comunitat); i només a Mateu, Pere, rep l’encàrrec de dirigir la comunitat.

Tots aquests trets s’aprecien en la seva narració, al voltants del naixement de Jesús.

2.2.- Escena: adoració dels mags

A l'Evangeli de Mateu, l’àngel anuncia el naixement de Jesús a Josep, marit de Maria, en la tradició de respecte als homes. I és presentat com hereu de David: de la nissaga reial d’Israel. Mateu ens estalvia les condicions d’humilitat i pobresa del naixement de Jesús. El fet central del naixement, en aquest Evangeli, és l’adoració del mags.

Un estel revela a uns savis d’Orient el naixement de Jesús i viatgen a Jerusalem, a adorar-lo. El rei Herodes sent que cerquen el Rei dels Jueus, i ho entén com una referència al Messies, que esperen els jueus: al·lusió a que Jesús es aquell sobirà esperat.

Els mags segueixen fins Betlem, guiats per l’estel. Reconeixen Jesús i l’adoren, com a rei, i li ofereixen un homenatge reial: en forma de regals caríssims, reservats als reis: or, encens i mirra.

1.3.- Adoració dels Reis – Gozzoli


Tot l’ explicat es veu a l’Adoració dels Reis Mags (1459-1461) de Benozzo Gozzoli (Palau Medici Ricardi de Florència).




Gozzoli fou pintor dels Medici, els banquers i governants de Florència, més tard expulsats per Savonarola. Entre els seus treballs, per a ells, es troba el El Viatge del Mags a Betlem. Va ser un pretext, per pintar els grans personatges, presents al Concili de Florència: reconciliació, fallida, de l'Església de Roma i la de Constantinoble. Entre el luxe de nobles i rics italians i grecs, Gozzoli retrata els membres de la família Medici.
Així, doncs, dues festes religioses, que expressen les dues ànimes de les esglésies cristianes: popular i dels pobres; jeràrquica i propera als rics, l’altra. Sembla que resulten inseparables.

miércoles, 18 de enero de 2012

EL DALAI LAMA. SIEMPRE TAN ACERTADO


El Dalai Lama, siempre tan acertado. En estos momentos tan complicados, cristianismo, islamismo o judaísmo parecen desorientados; o atenazados entre el tradicionalismo sin ideas o la tolerancia sin respuestas. ¿Puede haber soluciones en la filosofía budista, tamizada por el Dalai Lama? Un debate abierto
Generosity is the most natural outward expression of an inner attitude of compassion and loving-kindness. When one desires to alleviate the suffering of others and to promote their well-being, then generosity - in action, word, and thought - is this desire put into practice. It is important to recognize the "generosity" here refers not just to giving in a material sense, but to generosity of the heart.

miércoles, 11 de enero de 2012

ARBITRAJE Y PROPIEDAD INTELECTUAL

1.- Arbitraje y materias reservadas

El arbitraje se va abriendo camino en materias antes reservadas. Así lo ha hecho, en Derecho de la construcción, arrendamientos, propiedad horizontal o Derecho de las Sociedades. Hay un denominador común, que comparten Derecho de la CompetenciaPropiedad Industrial e Intelectual: la delimitación de lo arbitrable.

Hoy en día es arbitrable lo disponible: aquéllo de que las partes pueden disponer, renunciar, transferir, ceder. 

2.- Arbitrajes de Propiedad Intelectual ante la OMPI

Los arbitrajes sometidos a la Organización Mundial de la Propiedad Intelectual son modélicos en estas materias, porque la OMPI es un centro especializado de asuntos de Propiedad Industrial e Intelectual.

3.- El sistema de auto-control de la publicidad

El Jurado de la Publicidad es otro sistema, para evitar contenciosos judiciales. Sus miembros son empresas publicitarias, anunciantes, medios de comunicación y grandes empresas.

Cualquier empresa o asociación (de consumidores, por ejemplo) o administración puede presentar una reclamación.

El procedimiento no es un arbitraje, aunque se rige por los principios de independencia, contradicción y derecho de defensa.

domingo, 1 de enero de 2012

CAMBIO DE AÑO - LA VIDA VUELA RáPIDA

Javier Marías ha publicado un artículo en Babelia de EL PAIS. Sobre su traducción de Tristram Shandy, la "novela" de Laurence Sterne, escritor inglés del S. XVIII. Cita este texto, que me parece muy adecuado para hoy, 1 de Enero de 2012.


I will not argue the matter: Time wastes too fast: every letter I trace tells me with what rapidity Life follows my pen; the days and hours of it, more precious, my dear Jenny! than the rubies about thy neck, are flying over our heads like light clouds of a windy day, never to return more  -every thing presses on-  whilst thou are twisting that lock, - see! it grows grey; and every time I kiss thy hand to bid adieu, and every absence which follows it, are preludes to that eternal separation which we are shortly to make. 
No voy a discutir esta asunto: el Tiempo se desvanece demasiado rápido: cada letra que trazo me habla de la rapidez con que la Vida sigue a mi pluma; los días y horas, más preciosos, querida Jenny, que los rubíes alrededor de tu cuello, están volando sobre nuestras cabezas como nubes ligeras de un día lluvioso, para no volver nunca -todo se precipita- mientras te rizas ese mechón -mira! se hace gris; y cada vez que beso tu mano para decirte adiós, y cada ausencia que sigue, son preludios de esta separación eterna que pronto tendremos que padecer

REMBRANDT VAN RIJN

REMBRANDT VAN RIJN