domingo, 22 de enero de 2012

NADAL I REIS, LES DUES CARES DEL CRISTIANISME

Les festes, d'aquests dies, tenen un clar sentit cristià. Van de Nadal (25 de Desembre) a Reis (6 de Gener). Dues cel·lebraciones cristianes, que resumeixen, d’alguna manera les dues animes del cristianisme: popular, dels pobres i senzilla una; jeràrquica, rica, propera al poder, l’altra.

Cada una d’aquestes dues festes només està inclosa en un del quatre Evangelis: Nadal, al de Sant Lluc, i Els Reis, al de Sant Mateu. Dos festes mot diferents, a dos Evangelis molt diferents.

1.- NADAL: NAIXEMENT DE JESUS

1.1.- Extret de l’Evangeli de Sant Lluc


El Naixement de Jesús apareix a l’Evangeli de Lluc. Escrit per als cristians grecs, es considera l’Evangeli dels pobres, de la compassió. Es preocupa per la ètica social, les dones i els grups oprimits: l’abaixament dels rics i l’exaltació del petits. Per exemple, recull algunes histories populars, com el fill pròdig i el bon samarità. També emfatitza l’ oració, la joia i l’activitat de l’Esperit Sant. Tots aquests trets es veuen en les seves narracions, sobre el naixement de Jesús.


1.2.- Naixement de Jesús en la pobresa


Un àngel s’apareix a Maria, una dona, en un mon on Déu es manifesta a homes. Li diu que tindrà un fill anomenat Jesús. Ella pregunta com podrà ser, si es verge i l’àngel li diu que serà gràcies a l’ Esperit Sant. Ella contesta “soc la serventa del Senyor”. Món de dones, i de servents de Déu, es a dir d’humils, on actua l’Esperit.

Al moment del naixement, Maria i Josep arriben al poble de Betlem. No troben lloc on instal·lar-se, i Maria dona naixement a Jesús en una menjadora, utilitzada per a l’alimentació animal.

Un àngel anuncia a uns pastors, que guarden un ramat, “bones notícies de gran joia ... us ha nascut … un Salvador, el Messies, el Senyor”. Els diu que trobaran un infant ajagut en una menjadora (es a dir, pobre). Un cor angelic canta "Gloria a Deu … i pau als homes de bona voluntat” (es a dir, humils). El pastors s’apropen a Betlem i troben a Jesús amb Maria i Josep.

Els pastors representen els pobres, humils, i a la vegada els bons. En la tradició semítica, els pastors (transhumants) son el purs, front als agricultors i els urbans. Així, Abel, el pastor bo, enfront del seu germà Caín, l’agricultor dolent, que l’acaba matant.

1.3.- Adoració dels Pastors - Boticelli



Tot això està present en la Nativitat Mística de Sandro Boticelli (1501 - National Gallery de Londres), quadre fet al final de la seva vida del pintor, sota la influència de Savonarola, reformador de l’ Església i de la societat.





A partir de 1490, l’estil de Boticelli canvia; s'allunya del seu naturalisme idealista. Va se degut a la seva implicació a favor del dominicà Girolamo Savonarola: predicador radical i incendiari, que va expulsar els banquers Medici del poder quasi-monàrquic i va imposar una república puritana.

En aquest context ideològic, és fàcil entendre la Nativitat Mística. Els àngels s’abracen, anunciant un món igualitari de germans, iniciat pel naixement de Jesús, que es adorat pels humils pastors. Boticelli recull la tendència igualitària i popular de l’Evangeli de Sant Lluc.


2.- EPIFANIA: ADORACIÓ DELS REIS

2.1.- Extreta de l’Evangeli de Sant Mateu


L’Adoració a Jesús pels mags d’Orient només apareix a l’Evangeli de Mateu, el més “eclesiàstic” i, al temps, més proper al judaisme. La seva forma d’escriure i de plantejar els ensenyaments, és la dels rabins, dels mestres de la Llei. La vida, mort i resurrecció de Jesús proven que és el Messies, que esperaven el jueus.

Jesús, és un mestre poderós, igual que Moisès. Predica des de les altures: com Moisès baixa els Deu Manaments del Sinaí, Jesús predica les Benaurances al Sermó de la Muntanya. Igual que Moisès les lleis pels jueus, Jesús estableix lleis per a la nova comunitat.

Mateu és també el més jeràrquic i eclesiàstic dels evangelis. Només ell menciona l’església (o comunitat); i només a Mateu, Pere, rep l’encàrrec de dirigir la comunitat.

Tots aquests trets s’aprecien en la seva narració, al voltants del naixement de Jesús.

2.2.- Escena: adoració dels mags

A l'Evangeli de Mateu, l’àngel anuncia el naixement de Jesús a Josep, marit de Maria, en la tradició de respecte als homes. I és presentat com hereu de David: de la nissaga reial d’Israel. Mateu ens estalvia les condicions d’humilitat i pobresa del naixement de Jesús. El fet central del naixement, en aquest Evangeli, és l’adoració del mags.

Un estel revela a uns savis d’Orient el naixement de Jesús i viatgen a Jerusalem, a adorar-lo. El rei Herodes sent que cerquen el Rei dels Jueus, i ho entén com una referència al Messies, que esperen els jueus: al·lusió a que Jesús es aquell sobirà esperat.

Els mags segueixen fins Betlem, guiats per l’estel. Reconeixen Jesús i l’adoren, com a rei, i li ofereixen un homenatge reial: en forma de regals caríssims, reservats als reis: or, encens i mirra.

1.3.- Adoració dels Reis – Gozzoli


Tot l’ explicat es veu a l’Adoració dels Reis Mags (1459-1461) de Benozzo Gozzoli (Palau Medici Ricardi de Florència).




Gozzoli fou pintor dels Medici, els banquers i governants de Florència, més tard expulsats per Savonarola. Entre els seus treballs, per a ells, es troba el El Viatge del Mags a Betlem. Va ser un pretext, per pintar els grans personatges, presents al Concili de Florència: reconciliació, fallida, de l'Església de Roma i la de Constantinoble. Entre el luxe de nobles i rics italians i grecs, Gozzoli retrata els membres de la família Medici.
Així, doncs, dues festes religioses, que expressen les dues ànimes de les esglésies cristianes: popular i dels pobres; jeràrquica i propera als rics, l’altra. Sembla que resulten inseparables.

Publicar un comentario

REMBRANDT VAN RIJN

REMBRANDT VAN RIJN