viernes, 3 de diciembre de 2010

MOST POPULAR BRITISH PRIME MINISTERS

1 Winston Churchill, Conservative, 1940-45 and 1951-55

As the war took hold of Europe, Britain turned to a naval man with a fierce patriotism and fiery rhetoric to lead the coalition Government. In his first speech to Parliament as Prime Minister he said: “I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat.” He presided over Allied victory in the Second World War.

2 David Lloyd George, Liberal, 1916-1922

A welshman, he was hailed by the public as the “man who won the war”. He was prominent on the world stage, representing Britain at the Versailles conference. Lloyd George was also a radical and one of the architects of the welfare state. He supported women’s suffrage, raising taxes and implementing social reform. His tenure also saw the creation of the Irish Free State and the Balfour Declaration that supported the establishment of Israel.

3 William E. Gladstone, Liberal, 1868-74, 1880-85, 1886 and 1892-4

One of the great Victorian statesmen with a penchant for political grudges and “rescuing” prostitutes, Gladstone came close to succeeding in his mission to bring Home Rule to Ireland. He sometimes struggled to control an unruly party but eventually he managed to pass the Third Reform Act, tripling the British electorate by extending the vote to labourers and paving the way for full male suffrage. As Chancellor, he displayed his eye for detail by delivering an eye-watering Budget speech that lasted a record 4 hours and 45 minutes.

4 William Pitt, the Younger, Tory, 1783-01, 1804-06

He followed in his father’s footsteps by becoming Prime Minister at 24. His time in office was dogged by clashes with his great parliamentary rival, Charles Fox, and the growing madness of King George III. Pitt’s lengthy career covers wars with France, the Act of Union with Scotland and the reduction of the national debt, partly creating Britain’s first income tax.

5 Sir Robert Peel, Conservative, 1834-35 and 1841-46

Peel was the founder of the Conservative Party. He reinvented conservative values for the new middle-class electorate. He passed the Metropolitan Police Act, setting up London’s first disciplined police force who were known as “bobbies” in his honour. Law and order and a strict system of taxation became central to his politics. He repealed the protectionist Corn Laws.

6 Clement Atlee, Labour, 1945-1951

The founder of the modern welfare state was elected after the Second World War with a clear mandate to change British society. Atlee appointed a Cabinet that did just that, creating the National Health Service, nationalising utilities, the rail network and the Bank of England.

7 Earl Grey, Whig, 1830-34

He presided over one of the most transformative governments in British history. He enacted the Reform Act 1832, which greatly increased the electorate, turning the middle classes into voters and destroying the “rotten boroughs”. A year later he abolished slavery throughout the Empire.

8 Robert Walpole, Whig, 1721-42

First Lord of the Treasury and Chancellor of the Exchequer for more than 20 years, he was known as the First Minister and is regarded as the original Prime Minister. Walpole had plenty of enemies but his policies of avoiding war and imposing low taxes were popular throughout a period in office where the House of Commons grew in influence compared to the monarchy and the House of Lords.

9 Benjamin Disraeli, Conservative, 1868, 1874-80

One of the first true party politicians. His personal enmity for William Gladstone helped shape modern partisan politics. “I have climbed to the top of a greasy pole,” he told a friend on his appointment as leader of the Conservative Party. As Prime Minister he introduced progressive legislation to safeguard the rights of the working classes. He found the time to write 17 novels, although none of them were terribly good.

10 H.H. Asquith, Liberal, 1908-1916

He was prime minister in a time of great social change in Britain. During his tenure, pensions and national insurance were introduced. But his premiership was also overshadowed by an arms race with Germany and the beginning of the First World War. He became the first politician to regularly use radio recordings to communicate with the British people.

domingo, 26 de septiembre de 2010

How To Make a Cigarrette

Spade’s thick fingers made a cigarette with deliberate care, sifting a measured quantity of tan flakes down into curved paper, spreading the flakes so that they lay equal at the ends with a slight depression in the middle, thumbs rolling the paper’s inner edge down and up under the outer edge as forefingers pressed it over, thumbs and fingers sliding to the paper cylinder’s ends to hold it even while tongue licked the flap, left forefinger and thumb pinching their ends while right forefinger and thumb smoothed the damp seam, right forefinger and thumb twisting their end and lifting the other to Spade’s mouth.

Dashiell Hammett - The Maltese Falcon (1930)

martes, 9 de febrero de 2010

ELS GRANS AVANTATGES DEL QUE ÉS PETIT. PETITS DESPATXOS I INTERNET (II)

3.- ADMINISTRA EL TEU PERFIL

Completa el teu perfil, el més detallat possible: per tal de guanyar confiança. Col•loca una foto: “casual”; això diferencia el “networker” del venedor.

Estableix un compte de negocis, per exemple al LinkeIdn. Instal•la les aplicacions, per integrar al teu perfil el “Feed” del teu Blog i altres comptes socials (Facebook, Twitter, LinkedIn). La informació personal del teu perfil ha de mantenir-se de forma privada.

4.- CONNECTA'T I COMPARTEIX

Afegeix a la fima del teu e-mail la URL del teu Facebook, LinkedIn, Twitter, i qualsevol altre publicitat que tinguis (targetes de negocis, etc.)

Comparteix articles útils i links a presentacions i recursos interessants. Penja’ls al teu mur. Pensa en què pot interessar als teus clients.

Troba experts en el teu camp i convida’ls a ser “bloggers especials” o fer xerrades. Si obres un compte a LinkedIn, ports buscar preguntes obertes, que hagin fet altres usuaris, i respondre-les. Pots convertir-te en expert; així assoliràs major presència i visibilitat.

Promociona els teus serveis als usuaris de la teva xarxa: en què estàs treballant? (LinkedIn) o què estàs fent? (Facebook).

Comparteix informació. Suggereix-les als amics, clients i col•legues.

5.- UTILITZA XARXES, GRUPS I PÀGINES DE FANS

A Facebook, per exemple, hi ha 47.000 grups actius, amb una gran varietat de temàtiques.

N’hi ha relacionades amb el món del Dret. Vuit del majors bufets d’advocats dels Estats Units esta a Facebook segon Law Marketing Blog.

Aquí existeixen, entre altres, Abogados de Barcelona y Abogados Penalistas de España.

6.- GRUP?

Comença amb un grup o una pàgina de fans pels serveis que el teu despatx ofereix. Un grup acostuma a ser la millor elecció. Afegeix informació bàsica al grup o a la plana de fan, com ara links d’interès.

“Posteja” els esdeveniments propers, incloent-hi conferencies i altres programes on tu o algú del teu despatx es presenti. Actualitza a xarxes o grups relacionats amb el perfil del teu despatx.

Utilitza la recerca per trobar grups i pàgines de fans relacionades amb la teva especialitat, lloc i interessos professionals.

A internet com en qualsevol altre inversió, s’assoleixen resultats a base d’esforç, temps, paciència i determinació. Cal tenir l’objectiu clar i prestar els nostres serveis amb la mes altra qualitat professional i cura cap els interessos i drets del nostres clients.

La manera d’oferir els nostres serveis està canviant. Més tard o més d’hora, algú ens buscarà a internet.

lunes, 8 de febrero de 2010

ELS GRANS AVANTATGES DEL QUE ÉS PETIT. PETITS DESPATXOS I INTERNET (I)

Amb permís de la co-autora, la penalista Gabriela Spinassi, "penjo" aquest article, que varem publicar al Món Jurídic.

El despatxos petits tenen eines de comunicació, per aconseguir una presencia eficaç i ser coneguts. Internet ens permet captar i fidelitzar als clients.

1.- PÀGINA WEB

És una “targeta de visita” del teu despatx: presenta els teus serveis jurídics, les teves especialitats i l'informació que vulguis incloure. Al dissenyar la web, hem de tenir clara la nostra identitat: aquest serà el nostre factor diferencial. Els continguts han de transmetre un missatge: a què ens dediquem; o quins beneficis por obtenir un client, si et contracta.

Els “enllaços” a altres web augmenten la credibilitat. Un enllac pot connectar –per exemple- am el Registre Mercantil; o donar consells útils. Si ets especialista en Dret de Família, un “enllaç”, que expliqui el procediment de divorci de comú acord; si fas en Dret Penal, explica la taxa d’alcohol permesa i què passa si es sobrepassa.

Si amplies els continguts al teu web, si els teus articles i enllaços tenen paraules clau, els motors els trobaran, quan algú faci una recerca. Intenta actualitzar, almenys, un article al mes.

2.- BLOG

Un Blog és com una web periòdicament actualitzada. Recopila cronològicament textos o articles. L’autor conserva la llibertat de deixar publicar el que cregui pertinent, o suprimir el que vol.
El Blog és fàcil d'administrar: coordinar, esborrar o reescriure els articles, moderar els comentaris dels lectors, etc. És quasi tant senzill com el correu electrònic.

lunes, 18 de enero de 2010

HA MORT UN GRAN POLÍTIC DE L' ÍNDIA

Jyoti Basu, alt dirigent del Partit Comunista de l’ Índia – Marxista (CPI – M), des de 1946, acaba de morir al 96 anys. Ens informa la BBC avui.

El Sr. Basu és conegut a la Índia, perquè va ser Primer Ministre de Bengala Occidental (West Bengal), un dels estats més grans i importants de l’Índia, durant 23 anys !! De 1977 a 2000. Tot un record. Especialment a l’ Índia, on els primers ministres dels estats són sistemàticament “descavalcats” del poder, cada vegada que es celebren eleccions a les assemblees estatals.

Als anys 80, va utilitzar el seu càrrec, per influir sistemàticament en la política índia, en general, i va estar a punt de ser primer ministre d’una coalició de socialistes i comunistes.

El record de Jyoti Basu, per cert, és compartit amb un altre gran líder “regional”: Jordi Pujol. També ell va ser President del Govern de Catalunya, 23 anys; i també ell va influir sistemàticament en la política espanyola.

jueves, 14 de enero de 2010

ARBITRAJE Y LEY DE MARCAS

La Ley de Marcas española permite el Arbitraje, para solucionar las controversias sobre el registro de una marca.

I.- EL ARBITRAJE, RESOLUCIÓN EXTRAJUDICIAL DE CONFLICTOS SOBRE MARCAS

En los Arbitrajes, las partes renuncian a los Juzgados y someten sus diferencias a un Árbitro: una persona de su confianza o una institución arbitral, como el Tribunal Arbitral de Barcelona.

En España, la Ley de Arbitraje permite que se sometan a Arbitraje todas las cuestiones de libre disposición. Excluye las materias de Derecho público: no disponibles. Por tanto, en principio, las disputas sobre el registro de una marca quedarían excluidas.

El Arbitraje parece contradictorio con el sistema de concesión de marcas. Éste depende de la Administración: la Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM). Pero las ventajas del Arbitraje -rapidez o especialización de los Árbitros- aconsejan su uso.

II.- EL ARBITRAJE EN LA LEY DE MARCAS

El procedimiento previsto se contiene en el Art. 28 de la Ley de Marcas.

1.- Objeto del Arbitraje: Art. 28. 1 y 2

1.1.- Pueden someterse a Arbitraje las controversias sobre el registro de la marca. Sólo sobre prohibiciones relativas: Arts. 6.1.b, 7.1.b, 8 y 9 de la Ley de Marcas.

1.2.- No cabe Arbitraje, sobre defectos formales ni prohibiciones absolutas de registro; ni en los casos en que las marcas son idénticas. Arts. 6.1.a y 7.1.a de la Ley de Marcas.

1.3.- Tampoco cabe Arbitraje, si alguna cuestión a decidir está inseparablemente unida a una prohibición absoluta.

1.4.- Los interesados puedan someter a Arbitraje cuantas cuestiones estimen convenientes, siempre que sean de su libre disposición, ex Art. 2 Ley de Arbitraje.

2.- Quién ha de ser parte en el Arbitraje: Art. 28. 3

Han de ser parte del convenio arbitral, además del solicitante de la marca:

• Los titulares de la marca, que se hubieran opuesto al registro.
• Los licenciatarios. Han de ser exclusivos, y con la licencia inscrita en la OEPM.
• Las otras partes en el Procedimiento Administrativo de oposición al registro.

3.- Momento de la formalización del convenio arbitral y notificación: Art. 28. 4

El convenio arbitral debe ser notificado a la OEPM, por todos los interesados, cuando acabe el procedimiento administrativo de registro de la marca; pero antes de que sea firme.

4.- Efectos del convenio arbitral sobre los recursos administrativos: Art. 28. 5

4.1- Suscrito el convenio arbitral, no cabe Recurso Administrativo sobre esa cuestión.

4.2.- Si se ha presentado Recurso de Alzada y después se formaliza un convenio arbitral, se tendrá por desistido el Recurso.

4.3.- Los terceros, que hayan interpuesto Recursos deben ser parte del convenio arbitral.

5.- Efectos del Laudo Arbitral: Art. 28. 6

El Laudo produce efectos de cosa juzgada. Art. 37 de la Ley de Arbitraje. La OEPM concederá o denegará la marca, en función del Laudo.

6.- Procedimiento y plazo para comunicar el laudo a la OEPM: Art. 28.7

El Laudo Arbitral firme deberá ser comunicado fehacientemente a la OEPM en seis meses, desde que ésta recibió notificación de la formalización del convenio arbitral. Esto impide la extensión del período inicial de seis meses, para dictar el Laudo.

El convenio arbitral debería fijar un calendario preciso, incluyendo los plazos; y la obligación del Árbitro de notificar a la OEPM el Laudo dictado.

III.- CONCLUSIONES

Las ventajas del Arbitraje son, principalmente, su rapidez y que la disputa será decidida por un experto. Además, si hay un elemento internacional, el Arbitraje permite un “terreno neutral”.

Finalmente, el Arbitraje puede encomendarse a una Corte de Arbitraje, como el Tribunal Arbitral de Barcelona. Por tanto, las partes no necesitan fijar el cauce procedimental, que han de seguir los Árbitros hasta el Laudo. La institución suele tener un reglamento, que será aplicable.

Todas estas cuestiones hacen conveniente la posibilidad de un Arbitraje. Para que los interesados solucionen las controversias, que aparezcan, al registrar una marca.

lunes, 4 de enero de 2010

¿QUÉ PREGUNTAR A SU ABOGADO?

He visto estos consejos publicados en THE TIMES (On Line) de Londres. Los británicos, tan prácticos como siempre. Los he adaptado un poco y los pongo a disposición general.

LA PRIMERA REUNIÓN CON SU ABOGADO

Es difícil saber en qué es especialista el abogado que tiene enfrente. Hay información, sobre los grandes despachos; pero es difícil averiguar a qué se dedica exactamente un abogado. Pregúnteselo.

Es útil preguntar cuánto cobrará por llevarle un asunto y qué cantidad de trabajo le supondrá. Hay abogados que cobran a tanto la hora; otros lo hacen por una cantidad cerrada. Saberlo le permitirá llegar a un acuerdo sobre los gastos de su defensa.

Antes de empezar, debería Ud. discutir con su abogado el asunto que le encarga: enfoque, objetivos, posibilidades de éxito, plazos, costes (honorarios de abogado, pagos a terceros y otros gastos).

Déle TODA la información importante y SÓLO la información importante. Haga preguntas concretas y exija respuestas concretas. Cuanto más clara sea la información que Ud. dé y reciba, más fácil lo tendrá el abogado para ayudarle. No evite decir al abogado que no entiende; ni corregirle, si cree que el abogado no le ha comprendido.

Además, puede Ud. pedirle al abogado un documento escrito (o contrato), con las condiciones acordadas entre él y Ud., sobre el trabajo, antes de que lo empiece.

¿QUE HAY QUE PEDIR Y PREGUNTAR?

1.- ¿Cuánto cuesta?

¿Es gratis la primera reunión? ¿Cobra por hora o por trabajo? ¿Cuál es su presupuesto inicial de honorarios? ¿Qué otros costes hay? ¿Podría acabar pagando los gastos de la otra parte?

2.- ¿Cuál es el plazo?

¿Cuánto tardará en concluir mi asunto? ¿Qué podría retrasarlo?

3.- ¿Cuáles son mis perspectivas de éxito?

Si es un procedimiento judicial ¿cuáles son las perspectivas de éxito? ¿La mediación o la negociación pueden ser mejor camino que la reclamación judicial? ¿El abogado comprende adecuadamente mi problema?

4.- ¿Entiende mi caso?

Pídale a su abogado que resuma el problema planteado por Ud. y los consejos que le ha dado. Pídale que le envíe un resumen escrito. Si Ud. cree que no lo ha entendido, éste es el momento de decírselo y volver a explicárselo.

5.- ¿Qué debo hacer?

Después de la reunión, el abogado le puede enviar una carta, con lo siguiente:

5.1.- Confirmación de que el despacho ha aceptado llevar su asunto. Nombre del abogado que se encargará.

5.2.- Puntos principales del caso, un resumen de sus objetivos, las opciones que usted tiene, un resumen de cualquier consejo dado ya a usted y lo que sucederá después

5.3.- Tiempo que el asunto puede durar.

5.4.- Estimación de cuánto costará el asunto. Honorarios de abogado (y forma de cálculo) y gastos estimados.

5.5.- Forma de pago.

5.6.- Si hay riesgo de que Ud. deba acabar pagando los costes de la otra parte.

5.7.- Frecuencia con que le informará sobre el asunto y cómo: teléfono, mail, carta.

En general, su abogado le irá informando sobre la evolución de su asunto; especialmente, de las circunstancias, que puedan aumentar el coste.

RECUERDE. VAYA AL ABOGADO, PERO INFORMADO

domingo, 3 de enero de 2010

EXPOSICIÓ D'ART CATALÀ AL MNAC

Avui hem anat a l’exposició “Convidats d’ Honor”, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Montjüic. És un recorregut, per obres d’artistes catalans, que estan a museus o col•leccions privades, arreu del món: des del Segle XII, passant pel gòtic, renaixement i barroc, fins al Segle XX. Ens ha agradat moltíssim; mai més es tornaran a veure juntes totes aquestes obres.

M’ha impressionat la Sala del Romànic, amb frescos del Pirineu comparables als del propi MNAC, o dos crucifixos tan imponents i ben conservats com la Majestat Batlló (també al MNAC), o un capitell del Mestre de Cabestany de Sant Pere de Rodes.

Encara més frapants són les sales del Segle XX. Una, amb un Picasso rosa al costat d’una gitana de Nonell -aquesta vegada verda, alegre i brillant- o una tauromàquia de Casas recentment adquirida pel MNAC i un Sunyer. Altra, amb el primer quadre surrealista de Dalí, TRES Mirós dels anys 20/30 i escultures de Pau Gargallo i Julio González.

En fi, una col•lecció espectacular. “Vaut le Voyage”.

Entre aquestes joies, a la Sala del Barroc, es troben tres pintures en diàleg: de Ribalta, Viladomat i Rigau. No cal que us els presenti.

Francesc Ribalta, pintor de l´últim renaixement valencià. Va viure a Itàlia i estava molt influït pels caravaggistes napolitans. L’ obra és un crucifix, amb figures. Característica pintura de gran format i qualitat, encarregada per a un convent o església.

Jacint Rigau, pintor català de Perpinyà. Va saltar a la fama a començaments del Segle XVIII a París, com a retratista de burgesos, intel•lectuals i aristòcrates. S’exposa un autoretrat, amb el pintor vestit a la moderna.

Antoni de Viladomat, pintor català de Barcelona. És una mica més jove: va viure a la primera meitat del Segle XVIII. La pintura és una escena religiosa catòlica: Jesús ensenya als doctors.

M’he dedicat a comparar què sortia en aquella època de Barcelona i de Perpinyà.

De Barcelona, surt el quadre de Viladomat. Gran qualitat pictòrica, amb una factura tradicional. Un tema antic, repetit, tòpic catòlic. Jesús està “donant la lliçó”, com l’Església; i les figures dels doctors semblen extretes d’un quadre de Ribalta, de feia 100 anys !

En canvi, de Perpinyà -és a dir, de París-, surt l’ autoretrat de Rigau. L’afirmació de la persona individual, del burgès -és l’època de Molière- amb una pinzellada moderna; i el personatge és contemporani, vestit a la moda de l’època.

No puc evitar pensar, amb malenconia, que de Perpinyà i Barcelona no surten -o no sortien?- les mateixes coses. Un és el futur: les noves classes, les noves tendències. L’altre, el conservadorisme en les tècniques i els temes.

sábado, 2 de enero de 2010

¿ VINIERON LOS DE SAUNIER DUVAL ?

Os preguntaréis: ¿Vinieron los de SAUNIER DUVAL? Pues, sí vinieron. Pero tarde. Estuvimos esperándoles de 8 h de la mañana a 10 h, como nos habían dicho. Llegaron todavía más tarde.

Nuestra solución: llamamos al lampista del barrio, que nos lo arregló sobre la marcha. Vaya Mal Servicio da Saunier Duval. Nos dejó más de una semana, sin calefacción en el despacho. ¿Cómo se reclama esto? La pérdida de tiempo, la angustia, el frío, causados por un mal servicio ...

Lo malo es que SAUNIER DUVAL / ANTIGUA CASA JOVÉ tienen montado un monopolio. Los lampistas: (i) no se atreven a entrar en el terreno del monopolista; o (ii) si se atreven, el monopolista no les vende las piezas que necesitan, para hacer las reparaciones.

REMBRANDT VAN RIJN

REMBRANDT VAN RIJN