Seguimos con los pescados de Josep Pla. Este Miércoles, su segundo pescado favorito. La lubina.
AIGUA DE MAR - BODEGÓ AMB PEIXOS, Edicions 62, Pág. 63:
En el segon lloc de l'escala, hi posaria el llobarro, anomenat també llop de mar al sud de França i a Itàlia i en el litoral nord d'aquest país. I l'hi posaria per les mateixes raons que al·legava en parlar del corball: perquè no peixateja tant com els altres peixos —encara que molt més que el corball. Per altra part, de llobarros, n'hi ha de moltes classes i és un dels peixos que fa quedar més malament els hostalers.
En el segon lloc de l'escala, hi posaria el llobarro, anomenat també llop de mar al sud de França i a Itàlia i en el litoral nord d'aquest país. I l'hi posaria per les mateixes raons que al·legava en parlar del corball: perquè no peixateja tant com els altres peixos —encara que molt més que el corball. Per altra part, de llobarros, n'hi ha de moltes classes i és un dels peixos que fa quedar més malament els hostalers.
Així com, de corballs, només n'hi ha d'una classe, de la bona classe, de
llobarros n'hi ha de diverses, i el llobarro formiguer, de carn tova i
desfibrada, és de baixa qualitat. Per altra part, el llobarro és un peix astut
i murri, difícil d'agafar, sobretot el d'aigües corrents, netes i d'alimentació
directa i saludable. El llobarro de carn fofa, fangosa i pastosa, habitant
d'aigües mortes o barrejades, és poca cosa. El llobarro d'aigües corrents, de litoral
de rocs, de bones pastures, té una elevada col·locació en la classificació
general.
No hay comentarios:
Publicar un comentario