Durant la segona meitat del S. XIV, va aparèixer a Catalunya un gran negoci de retaules eclesiàstics, d' estil gòtic i influència italiana (esencialment sienesa). Enormes, elegants, refinats ... Varen triunfar a tota la Corona d' Aragó, arribant a ser exportats a Itàlia.
A partir de la Pesta Negra, 1440, el poder i la riquesa del monarques catalano-aragonesos minvà, fins a la desaparició de la Dinastia de Barcelona, a finals del S. XIV, amb Martí l' Humà. Els comtes-reis encarregàven menys miniatures, retaules i frescos.
El poder adquisitiu es va concentrar en les ordes religioses, esglésies, confraries i altres institucions religioses. Aquestes varen encarregar grans retaules als germans Serra, dels quals Pere Serra (1357 - 1406) és el més famós.
Els germans Serra varen establir un potent taller a Barcelona. Era necessari un equip, per pintar tots els encàrrecs de retaules que rebien. La força del taller es veu als seus retaules: tots amb estructures, personatges, posicions, disseny, colors, molt similars.
Els retaules més importants de Pere Serra són els del Sant Esperit de Manresa, de Tots els Sants de Sant Cugat i de la Mare de Deu de Sixena.
Pere Serra. Retaule del Sant Esperit. 1394. Col.legiata Sta. Maria de Manresa
Pere Serra. Retaule de Tots Sants. 1375. Monestir de Sant Cugat
Amb els germans Serra, a partir de 1350, es va generalitzar la influència gòtico-italiana a la pintura catalano-aragonesa. És d'inspiració toscana. Pinten, com a Siena: figures petites, estilitzades, d'ulls en forma d'ametlla i boques de pinyó. Estan més interessats pel colorit que per l'espai.
Pere Serra. Retaule de la Mare de Deu. Monestir de Sixena. 1381. Actualment al MNAC.
A partir de la Pesta Negra, 1440, el poder i la riquesa del monarques catalano-aragonesos minvà, fins a la desaparició de la Dinastia de Barcelona, a finals del S. XIV, amb Martí l' Humà. Els comtes-reis encarregàven menys miniatures, retaules i frescos.
El poder adquisitiu es va concentrar en les ordes religioses, esglésies, confraries i altres institucions religioses. Aquestes varen encarregar grans retaules als germans Serra, dels quals Pere Serra (1357 - 1406) és el més famós.
Els germans Serra varen establir un potent taller a Barcelona. Era necessari un equip, per pintar tots els encàrrecs de retaules que rebien. La força del taller es veu als seus retaules: tots amb estructures, personatges, posicions, disseny, colors, molt similars.
Els retaules més importants de Pere Serra són els del Sant Esperit de Manresa, de Tots els Sants de Sant Cugat i de la Mare de Deu de Sixena.
El Retaule del Sant Esperit va ser pintat per a la capella de la confraria de la pell a la església
major de Manresa, on encara està. Serra segueix la pintura gòtica sienesa: preciositat
i delicadesa, refinament; subtilesa de formes, riquesa de teixits i colors.
Pere Serra. Retaule del Sant Esperit. 1394. Col.legiata Sta. Maria de Manresa
El Retaule de Tots Sants (Sant Cugat) és un bella i refinada pintura. La Mare de Déu està asseguda i envoltada d’ àngels músics. Porta túnica daurada y un mant blau amb dibuixos d’ ocells (característic de les Verges de Serra). La bella línia del mant, els gestos, la cara, els ulls, les mans ... el dibuix i els colors ... proven la connexió de Serra amb la pintura de Siena.
Pere Serra. Retaule de Tots Sants. 1375. Monestir de Sant Cugat
Amb els germans Serra, a partir de 1350, es va generalitzar la influència gòtico-italiana a la pintura catalano-aragonesa. És d'inspiració toscana. Pinten, com a Siena: figures petites, estilitzades, d'ulls en forma d'ametlla i boques de pinyó. Estan més interessats pel colorit que per l'espai.
Pere Serra. Retaule de la Mare de Deu. Monestir de Sixena. 1381. Actualment al MNAC.
És clara la influència dels pintors sienesos, especialment Simone Martini. La Corona d' Aragó tenia molta relació amb Itàlia, i governava el Sud i les illes. També amb Provença, on Martini va passar anys com pintor de la cort papal d'Avinyò. Els comptes de Barcelona / reis d' Aragó intervengueren activament a la politica eclesiàstica d' Avinyò i tenien interessos feudals a Provença.
Madonna de Simone Martini. 1326. Metropolitan.
Mare de Déu de Pere Serra. 1385. MNAC
Madonna de Simone Martini. 1326. Metropolitan.
Mare de Déu de Pere Serra. 1385. MNAC
No hay comentarios:
Publicar un comentario