L' ÚLTIM GÒTIC FLAMENC A CATALUNYA - FINALS DEL S. XV - BARTOLOMÉ BERMEJO

Bartolomé Bermejo (1440 - 1498), el millor pintor gòtic flamenc de finals del S. XV a Catalunya i la Corona d’ Aragó … era andalús … D'origen cordovès, va rebre formació a Flandes i va treballar principalment a la Corona d'Aragó, durant el darrer terç del S. XV.

Bermejo va començar a València, on va entrar en contacte amb la pintura flamenca. Va treballar a Flandes entre 1450 i 1460. Tornant de Flandes, Bermejo es va instal.lar a Saragossa. Les seves pintures d’aquesta primera època, d`estil molt flamenc, varen ser per esglésies d’ Aragó.

Dormició de la Mare de Déu. 1460. Museu Bode, Berlin (prové d'una església de Daroca, Aragó).

Durant la seva etapa aragonesa, Bermejo va incorporar al seu “flamenquisme” la influència del Gòtic Internacional català. Especialment, del seu contemporani (i competència directa) Jaume Huguet. Per exemple, els seus Santo Domingo de Silos i Sant Agustí al seu Estudi, fets per esglésies aragoneses. Són fills directes del St. Agustí del retaule de Jaume Huguet.

Santo Domingo. 1477. Museu del Prado.                 Sant Agustí. 1474. Institut d' Art de Chicago 

Als anys 1480, Bermejo incopora l' estil de Van der Weyden. La seva influència és clara en aquests quadres de tema cristològic, fets per esglésies aragoneses.


Bermejo. Crucifixió. 1485. Col.legiata Daroca

 
Van der Weyden. Crucifixió. 1445. Kunsthistorische Museum. Viena

Bermejo. Naixement. 1480. Col.lecció particular. Mexico

, Van der Weyden. Epìfania. 1445. Gemäldegalerie Berlin

La inspiració directa en Bermejo dels pintors flamencs no es limita a Van der Weyden. Altres de les seves pintures mostren la connexió amb Jan Van Eyck. Com al Retaule de de Montserrat (1481 Catedral Acqui Terme) amb les verges de van Eyck.

Bermejo. Trípctic de la Verge de Montserrat. 1485. Catedral Acqui Terme

Van Eyck. Verge en església gòtica. 1425. Staatliche Museum Berlin

La Pietat Desplà és la obra més reconeguda de Bermejo. Encarregada per l’ Ardiaca de la Catedral de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Desplà, va ser pintada el 1490. Desplà era un dels personatges més poderosos (i rics) en la església i la política catalanes de finals del S. XV.

Pietat amb Sant Jeroni (Pietat Desplà). 1490. Museu Catedral de Barcelona

La influència de la Verge del Canceller Rolin de Jan van Eyck (o de la Verge del Canonge van der Paele) és evident. En la estructura, en la figura de l’orant, en els paisatges. 

Van Eyck. Verge del Canceller Rolin. 1435. Louvre    

També s' observa la influència de les vàries Lamentacions per Crist mort, que els pintors flamencs (R. van der Weyden i Petrus Christus) varen posar de moda a la segona meitat del S. XV.

R van der Weyden. Pietá. 1450. Prado 

Bermejo va acabar la seva carrera, com pintor de la cort reial. S’ havia produït el matrimoni de Ferran II i Isabel de Castella, i aquell dirigia la política peninsular. Les dues famílies reials eren amants de la pintura flamenca i Ferran II “s’emportà” a Castella Bermejo com pintor.

La darrera obra de Bermejo no està a la Corona d’ Aragó, sinò a la seva Andalusia natal, a la Capella dels Reis Catòlics a Granada. Representa l’ adoració del nen Jesús pels Reis Mags. Era una escena favorita de tots el monarques europeus del S. XV, per les connexions que simbolitza entre Jesús, la seva família i les reialeses terrenals.

Bermejo. Adoració dels Reis. 1490. Capella Reial Granada

Memling. Adoració dels Mags. 1470. Museu del Prado

Amb Bartolomé Bermejo i la seva pintura gòtico-flamenca, acaba el gran moment de la pintura catalana (i de la Corona d' Aragó): la Baixa Edat Mitjana, els Segles XIV i XV. Moment de màxim esplendor de Catalunya en mols aspectes artístics, culturals i polítics; i de grans crisis econòmiques i socials tambè.