GÒTIC D' INFLUÈNCIA FLAMENCA.A CATALUNYA. S. XV. SEGONA MEITAT. LLUÍS DALMAU

A partir del segon terç del S. XV, València es converteix en capital econòmica i centre artístic de la Corona d' Aragó i Catalunya. Substitueix Barcelona, com gran port comercial amb les posessions catalano-aragoneses de Nàpols i Sicília, i amb Itàlia i la Mediterrània en general. 

A pesar de la importància italiana a València (i a la Corona, en general) a partir de 1430, la monarquia mira cap a França i Flandes. La influència flamenca a la pintura catalana té molt a veure amb l'encanteri dels reis catalano-aragonesos amb els poderosos (i semi-independents) Ducs de Borgonya. 

Encara s’ exporta pintura a Itàlia. Però té més importància l' intercanvi de pintors amb Flandes i la compra de pintura flamenca i la presència de pintors flamenc-borgonyons. S'imposa la visió naturalista dels pintors del Nord.

El Rei Alfons el Magnànim, la seva cort, els nobles i els grans comerciants (la "Biga" de Barcelona, per exemple) es deixen enlluernar per les grans corts del Nord d' Europa. 

Lluís Dalmau       1400 – 1460

Lluís Dalmau,  és el gran representant a la Corona d' Aragó d' aquest estil de pintura flamenca borgonyona. És el pintor de cambra d'Alfons el Magnànim i és escollit -com el millor dels pintors- per immortalitzar els consellers de la ciutat de Barcelona.

El Rei va enviar Dalmau a Flandes, el 1431, per contractar tapissers i organitzar tallers de tapisseria a València. Allà va conèixer al pintor Jan van Eyck, el gran renovador de la pintura als Països Baixos i Borgonya. Els seus Retaule de L' Adoració de l' Anyell Místic (1432, Catedral de Gant) i la Mare de Déu del Canonge Van der Paele (1436)  tenen forta influència sobre el Retaule dels Consellers de Dalmau.

El Consell de la Ciutat de Barcelona va contractar Dalmau, per que els retractès amb la Mare de Déu. La pintura és el punt àlgid de la pintura flamenca de la Corona d' Aragó. 

Lluís Dalmau. Mare de Déu dels Consellers. 1445. MNAC

Aquesta pintura és important. Per exemple, fa palesa la influència nòrdica, flamenca a la Corona d' Aragó i Catalunya. Els consellers, representants dels interessos dels grans comerciants (el partit de "la Biga"), se situen en la línia de la monarquia i els nobles, recolzant la pintura borgonyona. Ho fan, escollint un pintor valencià, perquè Barcelona i Catalunya estan en plena decadència. 

La influència borgonyona es veu clarament en aquests quadres de Jan van Eyck.

Jan Van Eyck. Retaule de l’ Adoració de l’ Agnell Místic. 1432. Catedral de Gant. 

Dalmau imita els àngels, la disposició general, la posició de la Mare de Déu, equivalent a la del Pantocràtor de van Eyck, l'aspecte general de la Verge, en cara i vestits ...

Jan Van Eyck. Retaule del Canonge Van der Paele. 1434. Museu Groninge Brugges

Dalmau imita la distribució general dels personatge a la taual, la posició de la Mare de Déu, l ' enquadrament, el drapejat ...

L’ últim terç del S. XV torna, amb Lluis Huguet, l' estil Gòtic Internacional, arrelat en la pintura tradicional de la Corona d'Aragó. Per exemple, el manteniment dels fons daurats. Tanmateix, Flandes manté certa influència en Huguet.