LA RESISTÈNCIA DEL GÒTIC INTERNACIONAL. S. XV. SEGONA MEITAT. JAUME HUGUET

El Gòtic Internacional no va desaparèixer de Catalunya durant la segona meitat del S. XV. El Gòtic flamenc no el va poder arraconar. Les classes menestrals i artesanals, gran part dels eclesiàstics, van seguir fidels a l'estil més tradicional, encara que influït pels pintors flamencs.

L' últim gran pintor de l'estil Gòtic Internacional, Jaume Huguet (1412 - 1492), va protagonitzar la disputa amb el Gòtic flamenc, típica de la segona meitat del S. XV.  

Nascut a Valls, va començar la seva carrera, a València, amb obres d' aire italià. 

El Retaule de l' Epifania (Muesu de Vic) és proper al Quatrocento. Encara que s'observa la influència del flamenc Van der Weyden. Per exemple, incorpora paisatges, una innovació flamenca.

Retaule de l' Epifania. 1450. Museu Vic

Altres retaules de la seva primera època mostren la influència de Lluís Dalmau i la pintura flamenca. La Mare de Déu del MNAC i l' Anunciació del Museu de Tarragona, anteriors a la seva vinguda a Barcelona, semblen flamencs, en la presentació del tema i l' atenció a objectes i detalls. 

Anunciació. 1450. Museu Tarragona. Verge amb el Nen Jesús. 1450. MNAC

Huguet canvia, a partir de la seva instal·lació a Barcelona. Deixa l'art italianitzant, elaborat i intel·lectual, i la imitació flamenca. Desenvolupa un estil Gòtic Internacional, amb certa influència flamenca, però de tradició catalana. De gustos populars: més simple i impactant. 

Les seves obres més importants són els retaules de Sant Abdó i Sant Senén (Terrassa. Església de Santa Maria), de Sant Miquel (MNAC), del Conestable (Capella de Santa Àgata, Palau Reial de Barcelona) i de Sant Agustí (MNAC).

Jaume Huget. Retaule de Sant Vicenç de Sarrià. 1455. MNAC

Les seves pintures passen a tenir grans superfícies amb pa d’or, sense paisatges ni perspectiva.

Aquest canvi és una adaptació als gustos de la clientela menestral de la Busca i les seves aspiracions religioses d'una espiritualitat emocional. Huguet va viure a Barcelona les tensions entre la popular Busca i la elitista Biga, identificada amb el Dalmau de la Mare de Déu dels Consellers.

Retaule de St. Abdó i St. Senén. 1460. Sta. Maria de Terrassa

En la seva maduresa es preocupa per la composició. Té fons i cels daurats, però intenta crear un espai tridimensional. Les seves escenes ténen molts personatges, i aconsegueix no amuntegar-los, però no arriba a dominar la perspectiva. 

Jaume Huguet. Retaule de St. Miquel. 1460. MNAC

L'expressivitat, la delicadesa i la cura dels detalls son característics  de la pintura d’ Huguet. Els personatges són hieràtics, serens, de personalitat equilibrada i poc sentimental.

El Retaule del Conestable, considerada la millor obra d' Huguet, suposa el seu salt desde la pintura per gremis i confraries religioses, a la cortesana. El Conestable de Portugal, gran aristòcrata, era candidat a la Corona d' Aragò i Catalunya. Aquest retaule suposa, també, una nova etapa de l' art d' Huguet, molt més preocupat per la composició i la relació entre el personatges.

Jaume Huget- Retaule del Conestable. 1465. Capella Sta. Àgata. Palau Reial. Barcelon

Al Retaule de la Transfiguració (1475), Huguet torna a treballar per les classes mitjanes: una confraria pietista de Tortosa. Aquest retaule té molts trets comuns amb el del Conestable. Estructura general, temàtiques, distribució de les persones, ús dels colors …

Jaume Huguet. Retaule de la Transfiguració. 1475. Catedral Tortosa

El Retaule de Sant Agustí, probablement l'obra més popular d' Hugiet, ca ser obra de taller: Huguet i els seus col.aboradors. Va ser encàrrec del gremi de blanquers. 

Jaume Huguet. Retaule de St. Agustí. 1475. MNAC i Museu Marés

És el retaule més gran fet a la Corona d’ Aragó al S. XV. Els personatges que apareixen li van permetre l’ ús abundant de l’ or i els colors brillants.

Jaume Huguet. Retaule de St. Agustí. 1475. MNAC

Jaume Huguet. Retaule de St. Agustí. 1475. Museu Marés

La influència flamenca és palesa, als personatges i la composició de les escenes de St. Agustí, mentre la tradició italiana del Gòtic Internacional es mantè  a les escenes de la vida de Jesús.