GAMBIA. LAS ELECCIONES PARLAMENTARIAS CONSOLIDAN EL CAMBIO DE RÉGIMEN

En Diciembre 2016, el dictador de Gambia, General Y. Jammeh perdió las elecciones presidenciales ante el líder de la oposición A. Barrow; pero se negó a abandonar el cargo. Finalmente, los otros países africanos le obligaron a retirarse, después de más de 20 años en el poder.

Banjul. Capital de Gambia. Junto al mar. Edificios coloniales británicos y la gran mezquita

El 6 de Abril, se celebraron elecciones parlamentarias, consolidando al nuevo presidente democrático Barrow. Su Partido Democrático Unido, centrista y liberal, obtuvo 31 diputados, de 53.

Río Gambia. Columna vertebral del país y camino del transporte entre la costa y el interior. Verdadera razón de ser de Gambia

La Alianza Patriótica del antiguo dictador, sólo consiguió 5 diputados. El Congreso Democrático, cercano al dictador, obtuvo 5 también.

Cículos Wassi. Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO

El resto de escaños se repartió entre partidos cercanos al nuevo presidente democrático. El Partido de Reconciliación, también centrista, consiguió 5 diputados, los socialistas de la Organización Depocrática Popular, 4 y el socialdemócrata agrarista Partido Progresista Popular, 2.

Otro país musulmán y democrático.

Partido			Escaños	+/–
United Democratic Party			31	+ 31
Alliance for Patriotic Reorientation			5	–38
Gambia Democratic Congress			5	+ 5
National Reconciliation Party			5	+ 3
People's Democratic Organisation			4	+ 4
People's Progressive Party			2	+ 2
Independientes			1	- 3
Total			53

GÒTIC INTERNACIONAL A CATALUNYA. S. XV. PRIMERA MEITAT. LLUÍS BORRASSÀ

El Gòtic Internacional es va desenvolupar a Europa Occidental, a finals del S. XIV i primera meitat del S. XV. Des d’ Itàlia fins els Països Baixos, passant per Provença, Borgonya, i Nord de França. Els dos grans centres són Avinyò i Dijon. Pintors italians s' instalaren a Avinyò, seu dels papes i dels anti-papes (durant els Cisma d’ Occident). Miniaturistes i pintors flamencs s' instalaren a Dijon, “capital” dels Ducs de Borgonya.

D’aquesta influència mútua, va néixer una pintura colorida, detallista, elegant. Les pintures represntàven els temes religiosos, com escenes de la vida cortesana europea. El Gòtic Internacional combina tradició pictòrica italiana, formes cortesanes franco-borgonyones i gust flamenc pel naturalisme i la expressió directa d’inspiració burgesa.

D. Veneziano. Adoració dels mags. 1439. Museu Berlin

El Gòtic Internacional va acabar influint la pintura de  tota Europa Occidental. Anglaterra, Alemanya, Bohèmia ... la Corona d’ Aragó ... Lluís Borrassà (1360 - 1426) i Bernat Martorell (1390 - 1452) són els grans pintors catalans del Gòtic Internacional.  

Els pintors catalans del Gòtic Internacional varen viure el pas a la Corona d' Aragó de la dinastia de Barcelona a la castellana Trastamara. Varen viure també la gran crisi europea del Cisma d' Occident, amb gran protagonisme dels monarques catalano-aragonesos. La nova dinastia va seguir connectada amb Itàlia, on Alfons el Magnànim passà llargs períodes. Pero va desenvolupar també la relació comercial amb els Ducs de Borgonya i s' apropà a la cultura flamenco-borgonyona.

Retaule de Santa Clara. 1415. Museu de Vic

Lluís Borrassà (1360 - 1426) va adoptar l’ estil Gòtic Internacional, vigent al Nord. Molts personatges vesteixen segons la moda cortesana borgonyona. Les imatges tenen dinamisme, les escenes són expressives i dramàtiques. Fa servir colors vius, brillants, contrastats.

El seu client principal va ser l’ Església: convents, parròquies, catedrals d’ arreu de Catalunya. Però dona als relats religiosos l’ aspecte de fastos cortesans.

La seva molta feina l’ obligà a comptar amb un taller de col·laboradors. 

Les seves obres més importants són els retaules de Santa Clara, 1415, Museu Episcopal de Vic, de Sant Miquel de Cruilles, 1417, Museu de Girona i el de Nadal a Santes Creus, 1411, Catedral de Tarragona i MNAC.

RETAULE DE NADAL DE SANTES CREUS

Lluís Borrasà. Retaule de Nadal. 1411. Monestir de  Santes Creus. Catedral de Tarragona i MNAC.

El Retaule de Nadal (1411) es trobava a l’altar major de Santes Creus. Avui està a la Catedral de Tarragona i al MNAC. Té unes característiques molt típiques del Gòtic Internacional: lluminositat dels colors, riquesa, elegància dels moviments. Però Borrassà afegeix el seu estil personal: descripció del sentiments, detalls realistes …

Lluis Borrassá. Nadal. Retaule de Santes Creus. 1411. MNAC

Lorenzo Monaco. Nadal. 1410. Metropolitan

Gentile di Fabbiano. Nadal. 1400. Galleria degli Ufficci

RETAULE DE SANTA CLARA

Els protagonistes del Retaule de Santa Clara són franciscans i dominicans. Però gran part del retaule està dedicada a brillants escenes de cort (personatges ricament vestits d’època borgonyona); o escenes de la vida diària, realistes i detallistes. En aquest retaule, comença a individualitzar les fisonomies: cortesans i personatges influents, representats amb luxosos vestits.

Retaule de Santa Clara. 1415. Museu de Vic

Borrassà utilitza les escenes religioses que tenen un rei com protagonista, per desenvolupar una riquesa de teixits i colors mai vista fins aleshores. Como els seus homònims borgonyons i italians. 

Lluis Borrassà. Curació del Rei Agbar. Retaule de Sta. Clara.1415. Museu de Vic

Lluís Borrasa. Adoració dels mags. 1411. Retaule de Stes. Creus. Catedral de Tarragona

Lorenzo Monaco. Adoració dels mags. 1422. Galleri degli Ufficci.

Gentile di Fabbiano. 1423. Adoració dels mags. Galleria degli Uffici

Germans Limbourg. Adoració dels mags. 1412. Très Riches Heures du Duc de Berry

RETAULE DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES

Lluís Borrassà. Retaule de Sant Miquel de Cruilles. 1417. Museu de Girona

La disposició d’ escenes i els gestos dels personatges es fan més naturals per influència franco-borgonyona. És el moment àlgid de la influència francesa, amb el Rei Joan I de la dinastia de Barcelona, casat amb una princesa francesa i la cort catalano-aragonesa, cruïlla de trobadors francesos, provençals i catalans. 

ELECCIONES EN ECUADOR. VICTORIA PÍRRICA DE LA GUBERNAMENTAL IZQUIERDA POPULISTA

El 2 de Abril, se celebró la segunda vuelta de las elecciones presidenciales de Ecuador. El candidato gubernamental, L. Moreno de Alianza PAIS, izquierda populista, se ha proclamado vencedor, con el 51% de los votos. El lider de la oposición G. Lasso, de la conservadora populista CREO-SUMA obtuvo el 49, oficialmente. Hay alegaciones de fraude.




Es la primera vez, en los últimos diez años, que la gubernamental Alianza PAÍS del Presidente Correa no arrasa. No arrasó en la primera vuelta de las elecciones presidenciales de Febrero de 2017, donde obtuvo el 40%, ni en las legislativas de la misma fecha.




En las elecciones legislativas de Febrero 2017, la izquierda populista Alianza PAIS consiguió 74 escaños de 137 (26 menos que en las anteriores elecciones de 2013). La también populista, pero conservadora CREO-SUMA subió de 12 a 34. El Partido Social Cristiano también creció: de 6 a 15. La socialdemócrata Izquierda Democrática se quedó en un modesto 4 (sin cambios). Los indigenistas Patchakutlik conservaron sus 4 escaños. Los otros 6 escaños se reparten entre pequeños partidos.

Partido / Movimiento		Asam.
	Movimiento Alianza PAIS (PAIS)	74 (-26)
	Alianza CREO-SUMA	34 (+22)
	Partido Social Cristiano (PSC)	15  (+9)
	Movimiento de Unidad Plurinacional Pachakutik (MUPP)	4   (=)
	Izquierda Democrática (ID)	4   (=)
	Otros	6   (=)

El nuevo Presidente Moreno contará con mayoría parlamentaria de izquierda populista. Pero no tan abrumadora como tuvo su mentor, R. Correa, presidente durante 10 años. 

La alternativa se concentra en la derecha populista de CREO-SUMA. 

Los tradicionales partidos de centro izquierda (Izquierda Democrática) y centro derecha (Social Cristiano) no recuperan el protagonismo, que tuvieron hasta la aparición de Correa, en 2006.

Tenemos populismo para rato ... Aunque más controlado que hasta ahora.

ELECCIONES EN ARMENIA. LOS NACIONALISTAS CONSERVADORES VENCEN DE NUEVO

El Domingo 2 de Abril, se celebraron elecciones parlamentaria en Armenia. 

Volvió a ganar el gubernamental, nacionalista y conservador Partido Republicano de Armenia, del Presidente S. Sargsyan y el Primer Ministro K. Kapatyan. Los republicanos gobiernan desde 1999. Con casi el 50% de los votos, pasaron de 69 diputados a 55, porque se ha reducido el número de escaños. Los republicanos controlan los resortes del poder. Son acusados de compra de votos, acarreo de votantes y control de los funcionarios y los medios de comunicación.



Su principal rival Armenia Próspera, del multimillonario y pro-ruso G. Tsarukyan, sigue siendo el segundo partido: pasó de 33 a 30 diputados. Es el partido de los negocios y cuenta con apoyo en las zonas rurales. También se le acusa de comprar votos.

Pierden fuerza los partidos menores. Desaparecen el liberal Congreso Nacional, del ex Presidente (y líder de la independencia) Ter-Petrosyan y los centristas de Renacimiento.

El histórico partido socialdemócrata Federación Revolucionaria Armenia "aguanta", subiendo de 5 a 7 escaños. ... Aparece un nuevo movimiento democrático, antigubernamental y contra la corrupción: Alianza por la Salida, con 9 escaños.

Partido	Votos	%	Escaños	+/–
Partido Republicano de Armenia	771,247	49.17	55	- 14
Armenia Próspera	428,965	27.35	30	- 3
Alianza por la Salida	122,049	7.78	9	+ 9
Federación Revolucionaria Armenia	103,173	6.58	7	+ 2
Renacimiento Armenio	58,277	3.72	0	- 5
Alianza	32,504	2.07	0	=
Congreso Nacional Armenio	25,975	1.66	0

Los nacionalistas conservadores seguirán gobernando. Como hasta ahora, aliándose con los pro-rusos o los socialdemócratas, cuando les convenga, caso por caso. Seguirán controlando el gobierno y todos los resortes del poder. 

Se comenta que su máximo líder, el Presidente de la República, planea convertirse en Primer Ministro, cuando se le acabe su mandato. ... Tendrá una cómoda mayoría parlamentaria ...

ELECCIONES EN BULGARIA - VICTORIA DE LOS CONSERVADORES

El Domingo 26 de Marzo, se celebraron elecciones parlamentaria en Bulgaria. 



Ganó el conservador y pro-europeo Partido Ciudadano para el Desarrollo Europeo (GERB), del ex Primer Ministro B. Borisov, que lleva gobernando 10 años. Pasó de 84 a 95 diputados. Crecimiento del Partido Socialista (BSP), heredero de los comunistas (y proclive a acercarse a Rusia, sin abandonar el europeismo). Volvió a ser segundo, pero pasó de 41 a 80 diputados. 

Pierden fuerza los otros dos partidos tradicionales. La Unión Patriótica (derecha populista y autoritaria) pasa de 30 a 27 diputados. El liberal Movimiento por los Derechos y Libertades (minoría turca) baja de 38 a 26, porque no le ha apoyado el gobierno turco, que quiere una actitud más reivindicativa. 

Entra en escena un quinto partido, populista y pro-ruso  ("Voluntad" / Volya), con 12 diputados. Desaparecen los partidos liberales y centristas.

Partido	Votos	%	Escaños	+/–
GERB	1,147,283	32.65	95	+11
BSP	955,490	27.20	80	+41
Unión Patriótica	318,513	9.07	27	−3
Movimiento Derechos y Libertades	315,976	8.99	26	−12
Voluntad (Volya)	145,637	4.15	12	+12
Bloque Reformista	107,399	3.06	0	–23

Complicada situación política, pues, en Bulgaria. El conservador GERB, acusado de conexiones con la mafia, intentará formar gobierno. Quizá apoyado en la minoría turca o en los populistas pro-rusos.

Enfrente, un Partido Socialista acusado de corrupción, que apoya el acercamiento a Rusia, y cuenta con el Presidente de la República.

Las decisiones de gobierno quedarán en manos de minorías difíciles de satisfacer: la extrema derecha (Unión Patriótica) o los populistas pro-rusos (Volya); o los diputados liberales turcos, que pierden peso, porque el gobierno islamista turco apoya a otro partido, más afín a su estrategia.

GÒTIC ITALIANITZANT A CATALUNYA. S. XIV. SEGONA MEITAT. GERMANS SERRA

Durant la segona meitat del S. XIV, va aparèixer a Catalunya un gran negoci de retaules eclesiàstics, d' estil gòtic i influència italiana (esencialment sienesa). Enormes, elegants, refinats ... Varen triunfar a tota la Corona d' Aragó, arribant a ser exportats a Itàlia. 

A partir de la Pesta Negra, 1440, el poder i la riquesa del monarques catalano-aragonesos minvà, fins a la desaparició de la Dinastia de Barcelona, a finals del S. XIV, amb Martí l' Humà. Els comtes-reis encarregàven menys miniatures, retaules i frescos. 

El poder adquisitiu es va concentrar en les ordes religioses, esglésies, confraries i altres institucions religioses. Aquestes varen encarregar grans retaules als germans Serra, dels quals Pere Serra (1357 - 1406) és el més famós. 

Els germans Serra varen establir un potent taller a Barcelona. Era necessari un equip, per pintar tots els encàrrecs de retaules que rebien. La força del taller es veu als seus retaules: tots amb estructures, personatges, posicions, disseny, colors, molt similars.

Els retaules més importants de Pere Serra són els del Sant Esperit de Manresa, de Tots els Sants de Sant Cugat i de la Mare de Deu de Sixena.

El Retaule del Sant Esperit va ser pintat per a la capella de la confraria de la pell a la església major de Manresa, on encara està. Serra segueix la pintura gòtica sienesa: preciositat i delicadesa, refinament; subtilesa de formes, riquesa de teixits i colors.

Pere Serra. Retaule del Sant Esperit. 1394. Col.legiata Sta. Maria de Manresa

El Retaule de Tots Sants (Sant Cugat) és un bella i refinada pintura. La Mare de Déu està asseguda i envoltada d’ àngels músics. Porta túnica daurada y un mant blau amb dibuixos d’ ocells (característic de les Verges de Serra). La bella línia del mant, els gestos, la cara, els ulls, les mans ... el dibuix i els colors ... proven la connexió de Serra amb la pintura de Siena. 

Pere Serra. Retaule de Tots Sants. 1375. Monestir de Sant Cugat 

Amb els germans Serra, a partir de 1350, es va generalitzar la influència gòtico-italiana a la pintura catalano-aragonesa. És d'inspiració toscana. Pinten, com a Siena: figures petites, estilitzades, d'ulls en forma d'ametlla i boques de pinyó. Estan més interessats pel colorit que per l'espai. 

Pere Serra. Retaule de la Mare de Deu. Monestir de Sixena. 1381. Actualment al MNAC.

És clara la influència dels pintors sienesos, especialment Simone Martini. La Corona d' Aragó tenia molta relació amb Itàlia, i governava el Sud i les illes. També amb Provença, on Martini va passar anys com pintor de la cort papal d'Avinyò. Els comptes de Barcelona / reis d' Aragó intervengueren activament a la politica eclesiàstica d' Avinyò i tenien interessos feudals a Provença.

Madonna de Simone Martini. 1326. Metropolitan. 
Mare de Déu de Pere Serra. 1385. MNAC

PATIS DEL PALAUS DEL CARRER MONTCADA - BARCELONA

Passejant per Barcelona, a la sortida de la Llotja gòtica, vaig travessar el CARRER MONTCADA. Al costat de Santa Maria del Mar. 

El carrer medieval amb més palaus aristocràtics de la ciutat, en plena Ribera, barri de burgesos, comerciants, artesans i gremis, a la Baixa Edat Mitjana dels S. XIV i XV. Moment de màxima expansió de la Corona Catalano Aragonesa. Sicília, Nàpols, Sardenya ...



El comerç marítim va tenir una importància cabdal a la Barcelona medieval. Les naus catalanes dominàven el tràfic de la Mediterrània Occidental del S. XIII al XV. Les famílies de mercaders varen adquirir grans riqueses i prestigi. Es convertiren en una oligarquia que dominà Barcelona fins a l' Edat Moderna.

Palau Llió - Gotic - Segke XV

Palau Finestres - Gòtic - Segle XV

El carrer Montcada es va convertir en símbol d'aquest patriciat urbà, al S. XV. 

Nobles i grans comerciants construïren palaus, de façana austera, però rics patis interiors. Típics de la Mediterrània: Catalunya, València, Mallorca, Languedoc, Provença, Gènova, Toscana, Napols, Sicília ... 

Palau Cervelló - Renaixement - S. XVI

Els característics patis centrals, amb escala interior i grans finestres al pati, prototípics de la Baixa Edat Mitjana, es varen continuar al carrer Montcada, al Renaixement i al Barroc.

Palau Meca - Barroc - S. XVII

Palau Dalmases - Barroc - S. XVIII